Joves, crítics i mobilitzats
L'anhel de democràcia, progrés i benestar que va empènyer els ciutadans dels països del sud de la Mediterrània a revoltar-se durant l'any 2011 continua ben viu. Entre altres coses, perquè, tot i haver fet caure els antics autòcrates i legitimar a les urnes unes noves opcions polítiques, encara no constaten en la seva vida diària les millores que desitjaven. A Tunísia, Egipte i Líbia, i en països que han optat per la via reformista com el Marroc i Jordània, els ciutadans tenen grans expectatives de canvi i, a mesura que el temps passa, augmenta el sentiment de frustració i el risc que el descontentament torni a abocar la població a ocupar places i carrers. Davant la reivindicació de respostes imminents s'imposa una realitat contundent: assentar unes bases sòlides i sostenibles per a una nova governança i un creixement econòmic equitatiu és un procés llarg, complex i que requereix esforç i paciència.
Per identificar aquestes tasques pendents i debatre propostes per dur-les a bon terme, l'IEMed i la Fundación Bertelsmann han reunit a Barcelona a principis d'aquest mes de febrer experts, activistes, periodistes, polítics i representants d'organismes internacionals de les dues ribes de la Mediterrània. Del fòrum La Mediterrània en transformació: quina agenda per al futur? n'ha sorgit l'evidència que l'èxit de les transicions polítiques als països de l'anomenada Primavera Àrab depèn en bona mesura de la capacitat dels nous governs de millorar les condicions econòmiques de la població i que, precisament, un context de bona governança capaç d'esborrar el llast de la corrupció endèmica és una oportunitat immillorable per garantir el progrés econòmic i social. El drama de l'atur dels joves qualificats reclama la creació d'uns cinquanta milions de llocs de treball en els propers tretze anys a tota la riba sud de la Mediterrània. Es tracta, doncs, de convertir aquest immens repte en l'oportunitat d'aprofitar un capital humà de valor incalculable.
Els nous governs hauran de construir un paradigma econòmic que sigui inclusiu i integrador, especialment de joves, dones i professionals qualificats, que prioritzi el desenvolupament sostenible i els projectes que promoguin l'ocupació i la rendibilitat social. Caldrà desfer l'entramat clientelar d'interessos econòmics vinculats als antics ressorts de l'estat i promoure el paper del sector privat.
Per la seva banda, institucions financeres internacionals i actors externs com la Unió Europea i el Consell de Cooperació del Golf poden contribuir també a impulsar les reformes i fomentar les inversions, però caldrà que se superin els recels que desperta una ajuda exterior que haurà de ser quantitativament més substancial i qualitativament més eficient. Cal defugir les nocions d'ajuda i les percepcions d'ingerència, i establir un diàleg entre iguals que permeti identificar de manera consensuada mecanismes de cooperació Sud-Nord eficaços i útils per al progrés de tota la regió.
A aquest diàleg caldrà incorporar-hi tots els actors del nou escenari polític i social, també els que fins ara havien estat absents de tota interlocució. Només així podrem superar els recels que els partits islamistes susciten tant al sud com al nord. És evident que la relació entre religió i política que s'establirà en les noves constitucions i que promouran els partits islamistes al poder genera controvèrsia i certa preocupació. Però ni es pot negar la realitat de la voluntat popular ni es pot donar per fet que per ser islamistes faltaran al compromís democràtic que han assumit en uns governs de coalició amb altres forces polítiques. És igualment preocupant el paper de l'exèrcit en contextos com l'egipci, en què l'articulació entre forces polítiques, estament militar i població és cada dia més complexa i genera més incertesa sobre el model de funcionament d'un estat democràtic.
La reforma del sistema judicial i dels estaments policials -sobretot en països com Tunísia- per garantir la seva independència i el respecte a l'estat de dret i també la professionalització d'uns mitjans de comunicació plurals i independents com a garants de les transicions democràtiques s'afegeixen a les tasques pendents. Serà clau la vitalitat d'una societat civil cívica i exigent per supervisar l'acció pública i obligar els nous responsables polítics, per primer cop, a retre comptes dels seus actes davant de la població.
Com van demostrar els joves presents a la trobada, l'esperit de la revolució batega intensament a través de l'eclosió de les classes mitjanes, de la nahda i del renaixement cultural a peu de carrer d'una joventut oberta al món, intransigent a l'hora de no cedir en cap dels seus drets, adquirits o desitjats, d'una nova generació desacomplexada, valenta, fins i tot irreverent. Una joventut que posa de manifest que existeix una immensa bretxa entre classe política i societat, entre joves i grans, que rebutja amb contundència el victimisme de generacions anteriors, les teories conspiradores i el paternalisme exterior. Una generació revolucionària que, malgrat les dificultats, no perd la il·lusió i, disposada a escriure el seu futur, clama: "Ara tot depèn de nosaltres".
