09/01/2011

En temps de crisi, més líders

1 min

En temps de crisi, més lideratge. És una recepta universal, històricament comprovable. Davant les dificultats, calen més que mai persones que es posin al capdavant de la societat, que generin confiança i il·lusió, que permetin veure la llum al final del túnel. Però els lideratges no es poden bastir només sobre la base d'una personalitat forta, original i lluminosa. Al darrere hi ha d'haver alguna cosa: un projecte, una institució, una societat organitzada, una manera de veure el món raonada i interioritzada. Els líders de laboratori, les operacions de màrqueting i els populismes espuris acostumen a acabar malament. Berlusconi, més que un líder, és el mirall d'una societat, la italiana, que fa dècades que va a la deriva i que ha deixat de creure en l'interès públic. Obama, Lula i Sarkozy, més enllà del seu ideari i dels assoliments i dificultats, són exemples de lideratges virtuosos, en el sentit que estan basats en idees fortes i que responen al compromís de marcar un nou rumb als seus respectius països. La crisi econòmica global demana nous lideratges, també a Catalunya. L'èxit d'Artur Mas segurament ha tingut a veure amb la capacitat de transmetre seriositat i cohesió interna, en contrast amb un Montilla mal comunicador i amb la inestabilitat i dispersió d'objectius del tripartit. Ara a Mas li toca el més difícil: convertir la imatge en realitat.

stats