Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Justícia polititzada (i viceversa)

Vostè ja sap que la Transició va ser modèlica. Tant, que el PSOE va aprofitar les seves megamajories absolutes de mitjans dels anys 80 del segle passat per intentar fotre fora de la justícia el franquisme encara present. La solució triada va ser que el Parlament (controlat pels socialistes) elegís els membres dels òrgans judicials. El resultat va ser que el franquisme no en va sortir gaire, però qui va entrar-hi va ser la politització. L'any 1995 van reintentar una esquerranització de la justícia instaurant el jurat popular. En un món en què l'esquerra de Jutges per la Democràcia era minoritària i l'Asociación Profesional de la Magistratura remenava les cireres i el camp de cirerers, allò va ser un intent per canviar alguns equilibris.

I al final, on ha anat a petar tot plegat? Doncs en el tema del control dels òrgans judicials, a can Pistraus. Federico Trillo (PP) va teixir una estratègia que, per exemple, ha bloquejat el Tribunal Constitucional (TC). Tan nacionalistes espanyols que són i tant amor per la Constitució que diuen que tenen i han preferit desprestigiar "l'alt tribunal" abans que perdre'n el control polític. La idea era convertir el TC en una tercera cambra controlada pels jutges col·locats pel PP dedicada en cos i ànima a aturar totes les lleis que no interessava ser aprovades. I durant 8 anys ha estat així. Pel que fa al tema del jurat, Pistraus és massa a prop i tot. Els ciutadans que prefereixen ser jutjats per un jutge eren un 37% l'any 1996. Actualment ronden el 55% i els judicis per aquest sistema són tan cars i lents que el mateix sistema els ha eliminat en un 50%. Bé, sense oblidar la mala sort que ha tingut la progressia... Els jurats, que només absolen un de cada deu acusats, va i declaren innocent Paco Camps. Coi, què volien? Quin jurat es pensaven que hi hauria a la València de les majories absolutes del PP sinó un jurat popular ?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT