Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

'Kale borroka'

En basc vol dir, literalment, lluita al carrer i és una protesta violenta dels joves de l'esquerra abertzale contra el sistema político-social. Dos termes, violència i política , en formen part indestriable. No és sinònim, per tant, de vandalisme , que és, per definició, violència buida d'ideologia.

Condemnar i perseguir la violència política és legítim i necessari en democràcia. I té tot el sentit distingir-hi els grups a qui mou una ideologia dels brètols que s'hi fiquen pel plaer de destruir. Però fa trampa qui nega que existeixi, com si tota violència, pel fet de ser-ho, ja hagués de ser vandalisme.

Perquè és evident que existeix. Què és, si no violència política, que els impostos d'un territori es gastin fent TGVs absurds en un altre? Que els diners que no hi ha per operar hèrnies hi siguin per forrar banquers? Que n'hi hagi que encara paguen el pis d'on van ser desnonats?

Aquesta no trenca vidres ni cala foc però sembra misèria i provoca un sentiment de ràbia que sense justificar mai l'altra, de violència, està entre les seves causes.

Es comença titllant de vandalisme les kale borroka del món i s'acaba demonitzant-les amb el papu del terrorisme.

Multiplicar la repressió de la ràbia delictiva que reacciona a les violències institucionals és visceral i ens fica en un cercle viciós. Perseguir-la amb tots els mitjans compatibles amb els drets humans mentre combatem les injustícies que en són el caldo de cultiu, és civilitzat i posa bases a la pau.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT