Publicitat
Publicitat

L'ARA, el marxisme i el pinyol d'Artur Mas

Un bon amic, bon escriptor i moltes altres coses bones m'informa que "el món arturístic pinyolesc" es mira amb molt de respecte l'ARA. L'interès dels íntims d'Artur Mas em causa, també a mi, molt de respecte, no perquè ara manaran, sinó perquè fins fa ben poc ens miraven des d'una distància preventiva. Un historiador patum em diu, amb tacte i murreria, que ell i d'altres sospiten que l'ARA convergenteja. També em mereix tot el respecte, la seva apreciació, que representa una certa intel·lectualitat progressista expectant i òrfena de referents periodístics. Els uns ens observen amb curiositat i sorpresa, els altres amb lupa i interès. Però tots ens miren! Gràcies, doncs.

Des dels dos costats de l'arc ideològic desconfiaven d'aquest nou diari. D'on surten ara, aquests? Avui tots -bé, quasi tots- confien que serem dels seus. Ens veuen seriosos i moderns, catalans i cosmopolites, per això ens volen propers. No entenen, però, que no fem el diari per a ells ni contra ells, a favor d'una sigla o una altra, d'aquest o aquell color. El fem per al país i per als lectors, i com més en tinguem, més diversos i més exigents, millor. La promiscuïtat entre premsa i poder, la ideologització com a mètode i mesura, és una gangrena per a la premsa. No proclamem la fi de les ideologies, ni de bon tros, però sí que estem amb Chesterton quan deia que el marxisme no deixa de ser una idea cristiana que s'ha tornat boja i, alhora, parafrasejant un vell eslògan marxista, proclamem que arribarà aquell dia en què el periodisme vencerà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT