LAURA RÀFOLS

Em llevaré cinc minuts abans de baixar al menjador per esmorzar amb tot l'equip a l'hotel, cap a les nou. Com tots els dies de partit, menjaré un entrepà de pernil dolç, cereals i fruita, a més de prendre'm un cafè amb llet i algun got d'aigua. Estirarem les cames passejant per la vora del riu Manzanares, que és on estem allotjades. És una estona per parlar amb les companyes i distreure'ns perquè encara no volem parlar del partit, ens posaríem massa nervioses. Després farem la xerrada tàctica i dinarem. Ja a l'habitació, durant el descans, evito dormir perquè m'aplatana, i miro la televisió o escolto música. Són moments en què m'agrada escoltar les cançons que més em motiven, com El gran salt , dels Manel, i The middle , dels Jimmy Eat World. Cap a les quatre ens traslladarem en autocar a Las Rozas, on juguem. Ara sí que noto els nervis, ara sí que començo a visualitzar el partit i imagino situacions concretes, accions d'un contra un o sortides en un córner que resolc amb solvència. Veure'm fent-ho bé em dóna confiança, com els rituals abans de jugar. Tinc diverses manies, com posar-me primer la bota a la cama dreta, fer estiraments abans de sortir a escalfar o no posar-me els guants dins el vestuari. A les 18.00 jugarem. Per fi. Després de dutxar-me i, esperem, haver celebrat que estem a la final de diumenge, mirarem la segona semifinal i anirem a sopar. Si tot va bé, ens quedarem dos dies més a Madrid.