L'Alemanya que demana Europa
Els mitjans occidentals hem fet de jihadista un sinònim de terrorista islàmic , agafant de jihad la part menys important, la de la guerra santa .
El mot jihad vol dir esforç i, des de Mahoma, l'esforç del musulmà més religiós s'ha centrat en la lluita interna, en la lluita contra el jo. Una història d'odis acumulats ha fet que, per a uns pocs radicals, el jo siguem avui nosaltres; ha fet de la jihad del cor la jihad de l'espasa. Però parlant-ne només així la fem més esmolada.
La Unió Europea està acostumada a avançar quan està immersa en crisis importants. Els que més han cregut en una Europa unida consideren que els atacs dels especuladors i dels inversos, en general, contra l'euro acabaran provocant una cohesió més gran i un projecte polític més sòlid per al conjunt dels països europeus. Però els auguris positius, que es basen en l'experiència acumulada, no tenen per què encertar sempre. Dependrà dels dirigents polítics, de la seva vàlua i de la seva altura de mires. I Europa, en aquests moments de gravetat econòmica, no sembla que tingui aquest capital humà. Ha hagut de ser un excanceller alemany, un mite ja per als europeistes, Helmut Schmidt, qui als seus 91 anys ha alçat la veu contra la cancellera Angela Merkel. Per començar ha deixar clar un primer principi que hauríem d'aplicar a qualsevol país: la necessitat que en els llocs més importants hi hagi persones que "d'economia hi entenguin", i en segon lloc que els polítics alemanys siguin conscients de la "necessitat estratègica de la integració europea". Alemanya no està sola. És la mateixa zona euro qui adquireix fins a dos terços de les seves exportacions. L'euro ha possibilitat a Alemanya un creixement enorme i ara se li demana que sigui generosa. Merkel ha de pensar en Europa i teixir complicitats per fer de la UE uns veritables Estats Units Europeus.
