Rajoy no aconsegueix en cent dies fer Espanya més creïble
Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa amb un aclaparador suport electoral que li deixava mans lliures per aplicar un programa -deliberadament vague- que prometia treure Espanya de la crisi. El missatge era la recuperació de la confiança i la credibilitat d'Espanya. Seria un govern conservador afí als ajustos que vol Brussel·les i això havia d'allunyar el fantasma d'una intervenció.
Passats quatre mesos, al govern del PP no se li pot negar empenta política. Després d'un Zapatero que, en la recta final, anava a remolc dels esdeveniments, Rajoy va adoptar mesures, a un ritme gairebé frenètic, des del minut u. Amb cops d'efecte com la limitació del sou dels banquers ajudats per l'Estat, la llei de transparència en la gestió pública, els crèdits a proveïdors o, sobretot, la pujada de l'IRPF, una de les banderes de l'esquerra (tot i que les grans fortunes troben altres vies, també legals, per defugir Hisenda). Però, en paral·lel a aquests enèrgics canvis, Rajoy ha mostrat una ignorància prepotent de l'agenda catalana: des del rebuig al pacte fiscal fins a la gestió individualitzada del Prat, passant per l'impagament dels deutes a Catalunya o la resurrecció del Pla Hidrològic.
A més, tanta acció no assegura resultats ni que es vagi per un camí correcte. La reforma laboral és més que discutible que creï ocupació. L'amnistia fiscal és una bufetada al ciutadà complidor, digerible perquè evita ara una pujada de l'IVA o més retallades, però no les descarta a finals d'any o el 2013. La recessió i la dimensió de l'ajust alimenta el dubte de si el dèficit podrà baixar tant en tan poc temps. I dos fets han exasperat Brussel·les: l'estirabot amb el dèficit en nom de la "sobirania nacional" i el retard en la presentació dels pressupostos per raons electorals.
Avui Espanya és més a l'ull de l'huracà que mai. La prima de risc torna a pujar i el tallafoc de la UE per apaivagar els mercats té Espanya i Itàlia en ment. I, a més, l'avís rebut a Andalusia i els carrers plens del 29-M proven que el malestar social pot fer minvar ràpidament el suport. Tot just al cap de 100 dies.
