07/04/2012

L'Espanya metòdica de sempre (1)

1 min

Espanya és un dels casos més sorprenents de país inviable que ha existit mai. Ni quan va tenir un imperi no va aconseguir una mínima sostenibilitat econòmica. El famós or d'Amèrica, en lloc de generar riquesa, va servir sobretot per pagar una absurda festa bèl·lica i una falsa grandesa que es va allargar fins al 1898. No és que en les últimes dècades hagi viscut per sobre de les seves possibilitats, és que fa segles que està així. Espanya ha estat metòdicament malgastadora, també durant el miracle de la democratització, pagat amb fons europeus, espolis interns i bombolles immobiliàries: AVEs, museus d'art contemporani, pavellons esportius, aeroports… En lloc d'aprofitar l'avinentesa per construir un sòlid estat del benestar, s'ha construït una modernitat de cartró pedra, tan lluent com inconsistent. En lloc d'edificar un estat plural sobre bases reals, s'ha bastit una pluralitat autonòmica artificial, ineficaç i corrupta.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I així hem arribat a l'esperpent inaudit que Catalunya, fill irredempt i espavilat, ofegat en el seu propi esforç, es veu ficat en l'absurda competició amb Madrid, fill mimat i addicte al diner espuri, per aconseguir una milionària inversió basada en el totxo, el luxe adotzenat i el dring de la moneda fàcil. Res no ha canviat. El paradís que promet Mr. Adelson és com l'or que venia d'Amèrica: és perfecte per a l'Espanya madrilenya i és l'antítesi de la Catalunya que fa un segle que intenta construir un país decent. La majoria de països necessiten treballar per guanyar diners. Espanya necessita diners per a una altra cosa. Tots els esforços han tendit sempre a un únic objectiu: aconseguir ser l'Espanya de sempre.

stats