Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

L'Estat ha de pagar els 759 milions que deu a Catalunya

Una de les raons, potser la més important, que van portar els catalans a aprovar l'Estatut va ser que incloïa una revisió important del sistema de finançament de Catalunya. Malgrat les seves mancances, suposava un avenç. I una de les novetats que aportava era que l'Estat es comprometia, durant set anys, a pagar el dèficit en inversions públiques. El govern espanyol havia de pagar una partida cada any equivalent al pes de l'economia catalana en el conjunt de l'espanyola, un 18,5% del PIB. Però el govern sortint de José Luis Rodríguez Zapatero no ha pagat 759 milions d'euros corresponents a l'any 2008.

Aquest incompliment es produeix en un moment força delicat. Catalunya ha estat la primera comunitat a assumir la decisió de retallar de forma substancial el dèficit públic. I manté ara unes tenses negociacions amb els funcionaris de la Generalitat perquè considera necessari retallar complements de sous i ajustar drets adquirits pels treballadors públics, que van aconseguir millores en el transcurs dels anys de resultes de negociacions col·lectives.

El Govern comptava amb els 759 milions i, vist el context de falta de recursos, no necessàriament per a inversions en infraestructures. I és que, un cop transcorreguts dos anys, poden destinar-se a altres conceptes, segons l'acord pactat en el seu moment entre l'exministre Pedro Solbes i l'exconseller Antoni Castells. La partida pot anar a la caixa comuna de la Generalitat.

El compromís és de l'executiu espanyol, mani qui mani, encara que la decisió sigui del govern en funcions, i que l'Estatut es negociés entre les forces polítiques catalanes i el president Zapatero.

El PP assumirà en pocs dies el govern del l'Estat i, encara que no va donar suport a l'Estatut, haurà de respectar els acords entre un govern espanyol i un govern autonòmic i pagar immediatament. El Govern vol portar als tribunals l'impagament i té base legal per fer-ho, tot i que l'encara ministra Elena Salgado digui que no.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT