Publicitat
Publicitat

L'Estatut i el cremallera de Núria

Avui que fa 80 anys de l'aprovació del primer estatut català en plebiscit popular m'agradaria aprofitar per remarcar el paper protagonista que va jugar al llarg de tot el procés l'aleshores acabat d'estrenar cremallera de Núria.

El 22 de març del 1931 s'inaugurava la línia amb tots els honors. Era el segon cremallera en actiu de tot l'Estat després del de Montserrat, en funcionament des del 1892. Les obres del cremallera de Núria havien durat 3 anys i valia la pena fer-ne una estrena memorable, amb vagó/saló de luxe i gairebé 500 convidats que celebraven l'esdeveniment amb un gran banquet al complex hoteler del santuari. Va ser una celebració sonada, amb la presència de les principals autoritats de l'època. L'esdeveniment va tenir lloc al mateix hotel on només tres mesos més tard es reuniria la comissió redactora de l'Estatut amb l'encàrrec de posar les bases, per escrit, del funcionament de la República Catalana del president Francesc Macià.

L'anomenat Estatut de Núria es va gestar al mateix lloc que avui dia és un dels centres de turisme familiar més importants de Catalunya i que també acull el repòs d'excursionistes i muntanyencs. La comissió redactora va donar forma al text en llargues sessions de treball a la cambra 202 de l'hotel, l'actual habitació 225. La responsabilitat en aquest moment històric de gran transcendència per al futur del país va recaure en un grup humà de consens polític i social liderat per Jaume Carner i que també integraven cinc persones més de diferents tendències ideològiques: Pere Corominas, Rafael Campalans, Josep Dencàs, Martí Esteve i Antoni Xirau. Envoltats de cims i a més de mil metres d'altitud, els encarregats de redactar l'Estatut van gaudir de la tranquil·litat necessària per reflexionar sobre el present i el futur de Catalunya i la relació amb l'Estat Espanyol. Finalment, el 20 de juny del 1931, la comissió va enllestir la feina i va presentar l'avantprojecte de l'Estatut, un text que definia Catalunya com un Estat dins de la República Espanyola i que donava a la Generalitat una àmplia llista d'atribucions fins aleshores impensables, com ara el control de l'educació i la sanitat, i també la creació d'un tribunal de justícia català.

L'Estatut va tenir el vistiplau de la Diputació Provisional el 14 de juliol del 1931, i el 2 d'agost del mateix any, just avui fa 80 anys, es va celebrar el referèndum popular que va suposar la seva aprovació definitiva amb un suport del 99% de vots a favor i una participació del 75% del cens. Aquestes dades reflecteixen l'entusiasme popular vers una proposta ambiciosa que, com no podia ser d'una altra manera, va haver de passar pel sedàs de les corts espanyoles i va acabar retallada per tot arreu. Tot i això, aquell Estatut va ser considerat pels polítics catalans de l'època com una conquesta històrica i un bon marc per a una legislació pròpia i progressista. Res a veure amb el sentiment de frustració que ens ha provocat darrerament el nul suport que ha tingut, per part d'un suposat govern progressista de l'Estat, l'Estatut del 2006, en el qual els trens també han tingut molt protagonisme, en aquest cas amarg, pel fet que d'haver-nos quedat a mitges en un traspàs que prometia molt i que, de moment, ha quedat en molt poc.

Tornem a agafar el cremallera i situem-nos una altra vegada a la vall de Núria. El record del procés de redacció de l'Estatut continua ben viu avui en dia, 80 anys després, a l'estació de muntanya del Ripollès. En un espai temàtic ubicat al vestíbul del santuari, hi trobem una sala que porta el nom de l'Estatut i els plafons explicatius sobre l'esdeveniment que ens evoquen la memòria d'aquells dies. Un passatge de la història del nostre país associat a un paisatge i a un entorn de muntanya. Vuitanta anys després, aquell Estatut redactat a l'ombra del Puigmal, i que desgraciadament va tenir un recorregut molt curt, s'ha convertit en el símbol de la construcció de la identitat nacional de Catalunya. Des d'aleshores hem aprovat dos nous Estatuts, però sempre amb el referent present i la inspiració d'aquell text gestat a Núria. Una fita que podem recordar apropant-nos al santuari de la vall de Núria, on encara actualment només s'arriba o bé a peu o bé amb la mateixa línia de tren cremallera inaugurada l'any 31. Això sí, amb trens més moderns i un complex hoteler, el recentment inaugurat edifici de sant Josep, més actual i confortable que no pas aquell que va acollir els membres de la comissió redactora de l'Estatut. El present i el passat es donen la mà, doncs, en un entorn únic que avui dia tenim el plaer de gestionar des de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, una empresa pública que també vetlla per la conservació del patrimoni històric del país i la difusió del llegat de les generacions que ens van precedir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT