Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

L'Estatut, el rescat i Sancho Pança

Hi ha moments de la història que, sense voler-ho, retraten els països i la seva realitat real. Aquí ens va passar amb el procés de l'Estatut, que va mostrar-nos de manera magistral com som. Aquí quan ens n'ajuntem un parell surten 3 maneres de veure les coses, 4 de desconfiar l'un de l'altre, 5 de fer les coses, 6 de trair-nos i 7 d'autoenganyar-nos i fer veure que no és cert tot l'anterior. Fins a arribar a l'Estatut ens ensumàvem que les coses podien ser així, però aquell procés va radiografiar-nos amb tanta precisió que només per aquest exercici de realisme ja va pagar la pena (i amb escreix) patir l'esperpent que va dur-nos exactament al mateix lloc d'on veníem, però traient-nos la bena dels ulls. A partir de llavors hi ha hagut tres maneres de reaccionar: 1) fent veure que no havia passat res i quedant-se al mig d'un solar abandonat; 2) adaptant-se als nous temps i adonant-se que caldran moltes petites passes de molta gent fins a arribar a poder fer el gran pas, i 3) tornant a l'autoengany, en aquest cas fent-nos creure que demà a primera hora estarà tot fet gràcies a la màgia quàntica.

Mentrestant, a Madrit (no ciutat sinó concepte) qui els ha retratat ha estat la crisi. Primer va ser: "Això rodó que vostè veu quadrat és rodó. Completament rodó". Després va ser: "En quatre dies, això que vostè veu quadrat serà rodó, ja ho veurà". I ha acabat sent: "No, si fa temps que jo ja estava dient als xicots aquests d'Europa que les coses són quadrades. I m'han donat la raó, perquè jo tenia raó". Per entendre un espanyol (es digui Rajoy, es digui Dívar) cal anar a Cervantes. Ell va clissar-los fa 400 anys i va retratar-los magistralment. És quan Sancho diu al Quixot: " Aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento ". I el Quixot li respon: "No ens rescaten, som nosaltres els que acceptem una inversió perquè ells surtin de l'atzucac en què es troben".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT