'L'Holocaust espanyol' de Preston
En un curs d'estiu sobre la guerra civil, a l'Escorial, Paul Preston havia pronunciat una conferència. En el col·loqui que la va seguir, un dels oients es va identificar com a anglès i va dir que, en la història de la guerra d'Espanya, els historiadors britànics, com ara Hugh Thomas, hi han aportat imparcialitat, i va afegir: "Però la seva conferència, francament, no m'ha semblat imparcial". Preston va respondre: "Perdoni: jo no pretenc ser imparcial. Només pretenc ser honest". No es pot escriure la història, i d'una manera especial la terrible història de la guerra civil espanyola, fredament, sense cap judici de valors, com qui descriu la vida de les formigues. Preston és honest en el seu monumental llibre L'holocaust espanyol perquè no diu res de fals, i no selecciona només els fets que abonen una tesi partidista; però no és imparcial, perquè blasma totes les repressions criminals, de la banda que siguin. La guerra civil va fer sortir el millor i el pitjor de moltes persones que normalment haurien viscut una existència grisa, però que en aquelles circumstàncies van esdevenir valents, generosos i compassius, o bé covards, venjatius i sàdics. Em consta el dolor, i fins i tot l'angoixa, que l'autor ha sofert en el curs dels llargs anys de la seva recerca davant de tanta crueltat i sofrença. En aquesta matèria hi ha una copiosa literatura a base d'anècdotes que han circulat de boca en boca, o simplement s'han inventat i es van repetint, mentre que Preston no refereix cap fet del qual no citi una font seriosa. Em consta el seu rigor: a propòsit d'alguna informació que jo li havia facilitat, em va dir que no és que dubtés del que li deia, però que necessitava el document demostratiu. Ell sabia una anècdota molt significativa de la mentalitat de Franco, però no la va incloure en el seu llibre Franco. Caudillo de España perquè no recordava on l'havia llegida; estava segur que era una font totalment fiable, però mentre no la localitzés, no la publicaria.
Tots els historiadors de la guerra civil per força han de parlar de la repressió, però, que jo sàpiga, els estudis que s'han dedicat expressament a aquest tema han cercat sobretot el càlcul del nombre de víctimes, més que referir els esdeveniments (i les causes) amb l'amplitud amb què ho fa Preston, o bé s'han limitat a una de les dues repressions, la dels "rojos", com es feia durant el franquisme, o la dels rebels, com se sol fer ara (no sense alguna raó, perquè de la repressió a la zona republicana ja se n'havia tractat exhaustivament). En alguns països és delicte negar l'holocaust jueu; a Espanya ho hauria de ser negar l'holocaust dels blancs o el dels rojos.
De cara a Catalunya, Preston tampoc no vol ser imparcial, sinó honest. S'ha mostrat amic nostre de moltes maneres. Ha après la nostra llengua i la parla en públic i en privat. Des del primer moment es va unir als que exigien el retorn dels papers de Salamanca , tot i ser conscient que el gest cauria malament als espanyols, els seus potencials lectors més nombrosos. Llegeix, usa i cita la bibliografia en català, que la majoria d'historiadors espanyols ignoren. Ha volgut que l'edició catalana de L'Holocaust (que, per cert, té l'avantatge d'oferir les notes al peu de la mateixa pàgina) sortís simultàniament amb la castellana.
Al final del llibre, uns gràfics visualitzen l'abast comparat de les dues repressions, per regions i per províncies. Només a Castella la Nova (amb Madrid) i a Catalunya (on els republicans més amenaçats van poder fugir a França) la republicana supera la franquista. Preston estima que, a més dels 300.000 homes morts al front, uns 200.000 homes i dones van ser assassinats en una o altra rereguarda extrajudicialment o després de paròdies de judici, però demostra que la repressió dels rebels va ser més nombrosa, que havia estat programada per endavant i que va durar tota la guerra i fins a la postguerra, mentre que la de la zona republicana es va produir en el desori provocat per la revolta, malgrat els esforços de les autoritats i només durant els primers mesos, fins que es va poder restablir l'ordre. Preston no és imparcial: és honest.
