Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

L'Ossama ja no viu aquí

Doncs jo era aquí al paradís amb les no-sé-quantes verges que em toquen i, de cop, em pregunten: "Ossama, això d'acabar amb la vida de sàtrapes, genocides, dictadors i terroristes variats com funciona? Per exemple, a Milosevic van detenir-lo per jutjar-lo en un tribunal internacional fins que un dia, ai las, atac de cor a la seva cel·la i tema resolt. A Saddam van jutjar-lo al seu propi país, van penjar-lo i tema resolt. I a tu no t'han jutjat ni dins ni fora del teu país sinó que, directament, t'han fotut un tret al cap i tema resolt. Quin és el criteri?"

"I quins països poden fer-ho i quins no? Suposem que un escamot de guàrdies civils entren a França per assassinar un etarra sanguinari; ¿hi hauria un conflicte diplomàtic greu per tot allò del dret internacional i bla, bla, oi? Però suposem que és el Mossad qui entra en un país tercer per assassinar-hi qui ells consideren un terrorista palestí, oi que llavors no passaria res i tothom callaria? I si fos un escamot de l'exèrcit pakistanès qui entrés en territori dels Estats Units per assassinar vagi vostè a saber qui? I quan tu treballaves per als americans a l'Afganistan, els soviètics tenien dret a assassinar-te o no? I, a partir de quin moment pot ser assassinat algú? Per què tu sí i Gaddafi no? O, per què Gaddafi sí i Mubàrak no? I l'estat de dret permet als estats torturar?..."

I aquí va ser quan els vaig dir que paressin el carro: "Verges, deixeu-ho estar. És que a mi tot això, ara mateix, ja se me'n refot, oi que em compreneu?"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT