L’U de Maig neguiteja / El tema regional
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsFa temps que l’U de Maig preocupa les esferes oficials i en particular les encarregades de l’ordre públic i dels sindicats. Es temen manifestacions, vagues i noves reivindicacions per part dels treballadors aprofitant la data assenyalada; es tem també una ofensiva de les agrupacions sindicals il·legals. Com una mostra d’aquest nerviosisme, el diari Ya publica una crònica del seu corresponsal a Roma, Miguel Angel Velasco, en què, citant fonts italianes, denuncia un proper “maig roig” a Madrid. Segons aquestes fonts, hi hauria deu mil homes armats i preparats per a envair l’estat espanyol. Els invasors serien en contacte amb l’oposició interna, que ja hauria adobat el camí a base de vagues, assalts d’edificis públics, marxes, peticions d’amnistia, etc. Aquestes forces serien ajudades per cubans, soviètics, alemanys orientals, txecs, etc. I llur origen serien unes milícies comunistes portugueses que volien ocupar el poder a Lisboa fa uns mesos. Ara ho volen intentar a Espanya. Però, continua el corresponsal de Ya, això no és tot. A França hi hauria una força paral·lela d’uns tres mil homes, disposada a actuar com una tenalla en combinació amb els “portuguesos” en el moment convingut. La crònica acaba dient que la vigilància de la Guàrdia Civil i les recents dissensions entre els partits de l’oposició, sobretot al País Basc, han dificultat aquest pla d’invasió, però que les operacions internes de sabotatge continuen endavant. / [...] El diari del Movimiento Arriba serveix una entrevista amb el president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch, el qual veu així l’estructuració regional: “De moment, es va cap a un règim especial per a cada una de les quatre províncies catalanes. Un cop aquests règims estiguin estructurats es podrà parlar de mancomunitats. [...] Em sembla evident que la solució proposada no arriba a satisfer els desigs d’algun sector autonomista que voldria anar directament cap a una fórmula de tipus estatut; com ja hem declarat altres vegades a la premsa, crec més prudent i factible una línia d’actuació gradualista, partint de les institucions existents oportunament acceptades... [...] Em sembla evident -diu Samaranch- que amb les actuals lleis bàsiques de l’estat espanyol, és molt difícil parlar d’estatuts d’autonomia...” [...]
