LUIS CARRIÓN

M'AIXECARÉ BEN d'hora, entre les vuit i les nou del matí, i esmorzaré amb el meu pare com faig cada dissabte. Cap a les deu agafaré el cotxe i aniré a la Ciutat Esportiva del Barça, a Sant Joan Despí, per veure un partit d'infantils de noies i seguir vivint el futbol femení, que és el que porto fent des que he assumit el repte d'entrenar l'Espanyol. Tot i que sigui un dia una mica atípic, amb partit dissabte a la tarda, intentaré seguir la rutina que tinc cada cap de setmana i no faré res especial. Tornaré a casa per dinar tranquil·lament i cap a les dues ja seré a Sant Adrià. Allà ens trobarem amb la resta del cos tècnic i xerrarem tot fent un cafè, començant a mentalitzar-nos ja per al derbi contra el Barça. Les jugadores arribaran a les 14.30 hores, farem una passejada pel camp, mirarem com està la gespa i començarem a visualitzar el duel. Elles entraran al vestuari per canviar-se i jo acabaré de comentar amb els companys els últims detalls abans d'entrar a fer la xerrada prepartit, que la fem uns quinze minuts abans de sortir a escalfar-nos. Tampoc serà un gran discurs perquè tot ho hem parlat ja durant la setmana, però recordaré les quatre claus per jugar bé i sortir motivades. Donaré les últimes consignes a nivell individual encara al vestidor i sortirem a jugar. Viuré el partit amb intensitat, com faig sempre, tot i que és especial pel rival que és. Sigui quin sigui el resultat, em quedaré a la Ciutat Esportiva després del partit per seguir què fa el masculí contra l'Sporting de Gijón. I, després, a casa a seguir mirant més futbol per televisió.