Publicitat
Publicitat

L'actitud de Salvador Alemany

Quan tenia 14 anys, Salvador Alemany va encertar una quiniela de 14 resultats. Només hi va haver dos premiats: li van tocar 875.000 pessetes. Era el 1956. Amb els diners, el seu pare va comprar un solar a Barcelona i hi va fer un garatge. Al cap d'uns anys, el jove Salvador ja era vicepresident del Gremi de Garatges, després va anar a parar a Saba, al cap d'un temps a Acesa i, finalment, a Abertis: 12.400 empleats i 4.100 milions d'ingressos el 2010. Entremig, ha patit quatre operacions de vida o mort. Té una mala salut de ferro. Tot això ho va explicar fa uns mesos a la Càtedra Lideratges d'Esade i ara es pot llegir en llibre.

Estem parlant d'un cas de sort? No exactament. Alemany és fill de la postguerra. Pertany a una generació que va haver de començar de zero. En aquell context, la seva família va saber aprofitar el cop de fortuna. Venint d'on ve, és lògic que Alemany valori més l'actitud que el talent. Mourinho té molt talent, però la seva actitud és agra, i això li va en contra. Per Alemany, el que compta és el que ara pomposament es diu resiliència : el convenciment en les pròpies forces per superar els obstacles. Els obstacles de la postguerra van ser molts, però avui ningú ho recorda.

La crisi actual no és comparable. És dura, però el benestar no té res a veure amb el dels anys 40 i 50. Seguim força amunt. I, tanmateix, els Alemany del futur, els líders econòmics -o socials o polítics- de la generació crisi, els joves d'ara, tampoc en tindran prou amb talent i sort. Els cal alguna cosa més.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT