L’amenaça del FLA o la campanya de la por
El govern espanyol va fer ahir un pas més en la campanya de la por en contra del referèndum de l’1-0. A l’estratègia de la judicialització ara hi afegeix l’amenaça econòmica.
El ministre Méndez de Vigo va assegurar ahir que Hisenda deixarà de finançar Catalunya amb el FLA si detecta que es destinen diners públics al referèndum. És per això que ha demanat un control setmanal de les despeses del Govern i amenaça els funcionaris -els interventors- amb sancions si ho incompleixen. Això, a més de suposar un col·lapse burocràtic, és una absurditat tècnica. Amenaçar de posar en perill els pagaments del FLA és mera propaganda, perquè el govern espanyol sap perfectament que comportaria una suspensió de pagaments del deute espanyol. El FLA és un mecanisme de liquiditat ideat per l’executiu espanyol l’any 2012, quan la crisi del deute va provocar el tancament dels mercats financers internacionals per a les comunitats autònomes. En aquell moment, les comunitats estaven ofegades per un model de finançament insuficient, amb una recaptació tributària sota mínims per la crisi, i havien de fer front a venciments de deute. Aleshores, l’Estat va substituir una necessària reforma del model de finançament per aquest instrument, que consistia que el Regne d’Espanya s’endeutava en els mercats internacionals i després prestava els diners a les autonomies a canvi d’un tipus d’interès. Amb aquests diners, l’Estat finançava, d’una banda, els venciments del deute i, de l’altra, el dèficit autoritzat. Els pagaments els feia i els fa directament l’Estat, a través de l’ICO, als proveïdors i als creditors. Aquest 2017 Catalunya ha de rebre pel FLA 7.340 M€, dels quals 1.324 M€ són dèficit autoritzat (0,6% del PIB) i la resta, 6.016 M€, són per a venciments del deute, un deute que ha estat avalat pel Tresor espanyol. És impensable, doncs, que l’Estat deixi de fer uns pagaments que fa directament als creditors, perquè suposaria un atac a la seva reputació en els mercats. A més, les finances catalanes estan intervingudes des del 2012 i mensualment ja es porta un control dels ingressos i les despeses a través de la Intervenció General. Ara es demana que aquest control es fragmenti, cosa que suposa més burocràcia i discriminar Catalunya respecte a les altres comunitats.
