L'amfitrió Pujol

Doblet a TV3 dilluns a la nit amb èxit d'audiència. Nova temporada d'El convidat amb Jordi Pujol i tornada de l' Àgora amb Lluís Llach. No estem tan malament. La tele, de tant en tant, ens dóna alguna esperança.

El convidat aixecava grans expectatives, que no van quedar del tot reeixides. Albert Om semblava tenir massa ganes de fer-li dir la reflexió definitiva per als vídeos pòstums del president Pujol: "El dia que es mori Jordi Pujol no passarà res...", va dir d'ell mateix. Cap al final del programa, Om insistia: "Vol que l'enterrin aquí?" o "Ja ho ha deixat escrit, com ho vol?" Pujol, una mica tip d'haver de donar conversa, es va queixar: "Escolti, és una mica macabre, això, no?" Hi havia certa impaciència per la transcendència, que va generar més incomoditat que complicitat. El programa va tenir moments entranyables que prometien, com Pujol menjant-se l'entrepà del matí i parlant amb una molla a la barbeta. Però ens vam quedar amb ganes de més. El pacte establert era no parlar de política, segurament per evitar que el programa quedés desfasat respecte a l'actualitat del dia que s'emetés. El problema és que si a Pujol el treus de la política i dels quatre tòpics familiars no sembla que li vingui de gust parlar de res més. Les reflexions vitals no donaven gaire de si. Vam entrar en un cert bucle reiteratiu: que si burxar-se amb la Ferrussola, que si llegir els diaris... Al final, semblava que es refugiés en la lectura per evitar la conversa. La intenció hi era, però vam tenir la sensació que la cosa no acabava d'arrencar. Potser és que el convidat tampoc va encertar el cap de setmana: parlaven d'una família de 33 fills i néts i per allà no hi va passar ningú. Un cert clima desangelat que no va ajudar a trencar el gel i descobrir un president gaire diferent. És com si a Pujol se li hagués fet una mica llarg l'experiment televisiu i al final ja tingués ganes que el convidat marxés. A vegades passa...