L'amnistia fiscal i les incoherències de Rajoy
Fa tot just dos anys, Mariano Rajoy desautoritzava amb sornegueria "l'ocurrència" del govern Zapatero de tirar endavant una amnistia fiscal que fes aflorar diner negre i evadit i que proporcionés, de passada, ingressos extres a les finances de l'Estat. Ahir, amb gran solemnitat, i assegurant que servirà per evitar més retallades i pujades d'impostos, l'executiu presidit pel mateix Rajoy va anunciar una mesura semblant: una amnistia fiscal que suposarà, per als que s'hi acullin, pagar un 10% de la suma declarada, molt lluny del 21%-27% que els correspondria en condicions normals; o del 41%-51%, en cas que els enxampessin .
Malgrat la contradicció flagrant de Rajoy -cada cop ens hi té més acostumats: ja va passar amb l'IRPF-, i malgrat que la mesura premia infractors -el frau fiscal és un dels forats negres que llasta la Hisenda espanyola-, cal assumir-la com un mal menor en el context d'austeritat severa que exigeix Europa. Sense els 2.500 milions que Rajoy espera recaptar per aquest concepte, les retallades encara serien més sagnants. Tot i això, l'ajust per a aquest 2012 puja a 27.300 milions -dels quals 10.000 milions nous- i a 44.000 si hi sumem els de les administracions autonòmiques i locals. Els pressupostos apliquen una forta retallada (16,9%) als ministeris (els menys perjudicats són Exèrcit i Interior).
L'executiu de Rajoy fa bé d'explorar també la via dels ingressos. Després d'haver apujat l'IRPF i l'IBI, via supressió de deduccions apuja de facto l'impost de societats. De moment, segueix evitant apujar l'IVA i, a diferència de l'executiu català, només congela els sous dels funcionaris (decisió que, de retruc, suposa un greuge per als treballadors públics catalans). Ara bé, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no va aclarir ahir si els pressupostos inclouran els diners de l'Estatut que es deuen a la Generalitat, cosa que suposaria un altre cop baix per als comptes del Govern i que justificaria el vot negatiu de CiU al Congrés.
