"L'amor és un joc perdut"
Arriba tard; una hora tard. Camina amb decisió, porta roba ampla i s'excusa. Parla en cascada i deixa les frases a mitges. Demana un cafè i un suc de taronja. I dubta: Què em bec primer? Desequilibra papers damunt la taula i els recol·loca. I ho torna a fer. Després, em mira. Què tens amb els diumenges? Fòbia: totes les il·lusions es desfan. Envia la mirada a la paret i deixa caure el cap sobre la mà. Com es combat la pena? Amb alcohol! Conyac? Jo sóc més de xampany. Però no només el diumenge: el dilluns al matí i el dimecres a la tarda. El xampany és molt necessari a la vida en general.
PESSETES I AMOR. Avui la Isabel desprèn alegria continguda però es manté sencera: no es deixa anar. Tendeixes més a l'optimisme o al pessimisme? Com que últimament només llegeixo els diaris un dia sí un dia no, he tallat per la meitat el meu pessimisme. Jo ja ho deia: a mi les pessetes m'agraden. El nom és dolç i li treu la fredor dels diners. En què confies més, en l'amor o en els diners? Crec que Amy Winehouse tenia molta raó quan deia: "Love is a losing game". No confio ni en l'amor ni en els diners: l'única opció és el pensament esquizofrènic. No s'ha de confiar en res i a la vegada s'ha de seguir lluitant per un món millor.
CRIMS I CINE. Parlem d'amor: brutal i mortal. Quantes vegades t'has enamorat? Quatre i mitja. M'interessa la mitja: Com t'enamores només a mitges? Fa una pausa per prudència i avança sense deixar pistes del crim: La mitja han sigut la suma de moltes vegades. Ho segueixes fent, això d'enamorar-te? Sí. Recomanable? Recomposa internament alguna història i avança: Si pogués patir una mica menys seria perfecte, però jo encara no sé com fer-ho sense patir. Fa una pausa i calla alguna d'aquelles coses que no s'han d'explicar. Trenco el silenci: Potser llavors no faries tan bon cine? No ho sé: no sé si aquestes coses van lligades. Però tens una sensibilitat especial? Jo tinc una sensibilitat especial per posar l'espatlla i que la gent vingui a plorar: a vegades m'agafa reuma i tot.
TALENT I HOMES. Cínica i romàntica: la Isabel no és de cap lloc en concret. El talent és el més important que tens? No. El més important que tinc és la salut. De fet, no sé si tinc talent; no sé ni què és el talent! Potser és el que s'acumula amb el temps, li dic; No n'estic segura, em diu. I després pregunto: L'edat s'arregla o s'espatlla amb el temps? Jo quan veig l'edat que tinc m'espanto. Quants en són? 51: sóc una senyora de mitjana edat! Jo tenia 12 anys i deia que en tenia 10. Però ara m'és igual, un té l'edat que té. Això sí: sempre m'agraden els homes més joves: entenc Demi Moore i Madonna. Què tenen els homes joves que no tenen els grans? A mi m'avorreixen profundament els homes de mitjana edat que t'expliquen la seva motxilla d'èxits. És un conyàs total i totes les històries són iguals.
LENTS I FÒBIES. Pot ser seca com el whisky, la Isabel. Aixeca barreres i les destrueix al moment. Això que ensenyes és un personatge? La gent es pensa que m'he creat un personatge per les ulleres: tinc fòbia al làser i a les lents, i abans d'anar l'oculista m'he de prendre un tranquil·litzant. La culpa és de les ulleres? Jo no tinc més remei: no sóc tan bona actriu per interpretar un personatge. Però m'és igual: que pensin el que vulguin.
