L’animal pensant Oliver Sacks

Jo no ho sabia, vostès segur que sí, perquè ara veig que la notícia va sortir per tot arreu. Jo m’ho vaig trobar ahir a la pàgina 24 del diari, per sorpresa. Sempre trigo a arribar a les pàgines del mig, perquè primer miro la secció de la Planas, després la del Gutiérrez i encara, abans, repasso el que diu el Capdevila... Ahir vaig llegir-me l’article del Xavi Bosch i el de l’Alzamora. I després vaig deixar el diari a la bossa fins al migdia. L’article de la pàgina 24 La meva vida el vaig encetar després de dinar. El firmava Oliver Sacks, l’admirat Oliver Sacks. Deia que s’està morint de càncer. Aquell era el seu article de comiat (publicat al New York Times i traduït al català per Isidre Estévez). Llegir l’article d’Oliver Sacks per dir adéu em va fer plorar com si m’estigués dient adéu un amic. No podia parar. No puc parar ara. Oliver Sacks per a mi és un amic. Tinc tots els seus llibres, excepte L’home que va confondre la seva dona amb un barret, perquè l’hi vaig deixar a un conegut i no me’l va tornar mai. A l’article deia una frase que em va sacsejar el cor: “Sóc un home apassionat, que s’entusiasma amb vehemència i que viu les seves passions amb una absoluta falta de moderació”. Es comparava amb Hume, que, en canvi, considerava que era un home “de passions moderades”.

Ridícula i sincerament afectada, vaig pensar en totes les coses que es perdrà Oliver Sacks. En els pocs amics que tinc i en la poca gent que estimo, però que estimo tant perquè, d’alguna manera, quan reps la notícia d’un càncer de seguida t’hi imagines a tu i els teus. “Els teus”. No pot ser més exacta, aquesta expressió. La meravella que és la ciència ha fet que alguns amics nostres superin càncers i també ha fet que Oliver Sacks sàpiga que sens dubte aviat es morirà. I és fascinant com el món continua girant sense cada una de les persones que es mor, per increïble que hagi sigut per a nosaltres.