10/02/2015

L’aperitiu de Montoro

2 min

Hi ha un tipus de cinisme que abunda dins la política espanyola i que es fa especialment difícil de suportar. És el que va exhibir ahir el ministre Montoro, inefable en la seva condició de torrapipes, en afirmar que la ja cèlebre llista Falciani de defraudadors fiscals a la banca suïssa és només “un aperitiu” de la informació que ha recopilat l’Agència Tributària espanyola. Amb un afegit interessant: que tots els casos es refereixen a les dues legislatures anteriors, durant les quals el PP no va governar. És a dir, que el PP posa ordre i, com la Reial Acadèmia Espanyola, limpia, fija y da esplendor. En canvi, quan governen els pèrfids socialistes, els diners se’n van cap als paradisos fiscals amb la mateixa facilitat que vostè i jo ens fiquem dins el llit en una nit d’hivern.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un aperitiu, diu Montoro, per deixar clar que la Hisenda espanyola ha recopilat dades de frau encara molt més greus que les que figuren a la llista Falciani. Està bé. Curiosament va ser aquest mateix ministre el que va declarar no fa gaire, amb motiu de la mort d’Emilio Botín, que aquest banquer va ser “un líder empresarial, partícip i artífex del creixement econòmic espanyol”, i que la seva defunció significava “una gran pèrdua per a l’economia espanyola”. Potser la pèrdua per a l’economia espanyola era encara més sagnant si comptabilitzem els dos mil milions d’euros que el patriarca Botín guardava fora d’Espanya en condicions més que avantatjoses, tal com reflecteix la llista Falciani. Si aquest és l’aperitiu del qual presumeix Montoro, no em vull imaginar com seran les postres. Tot fa pensar en un àpat coronat amb una traca de rots i flatulències. Esclar que l’elogi de Montoro a Botín s’havia de sumar als d’altres prohoms de l’estat espanyol. Per exemple, el rei emèrit Joan Carles, que no va estalviar pólvora en salves a l’hora d’afirmar que el financer va ser “un home grandíssim que va fer molt per Espanya”. O el president Rajoy, que el va qualificar de “gran ambaixador de la marca Espanya”. En efecte, la marca Espanya s’està fent internacionalment famosa per la seva capacitat de produir (presumptes) delinqüents a gran escala.

Però tot això, afirma Cristóbal Montoro, és herència socialista i és un aperitiu del que ens haurem de menjar pròximament, molt probablement en dates preelectorals. Es preparen informes, dossiers i dades que els partits consideren que necessiten no ben bé per guanyar les eleccions, sinó més aviat per anorrear l’adversari polític. No es treballa per crear il·lusió entre la ciutadania, sinó per portar el vot a la reducció a l’absurd. S’ha obert el concurs de veure qui és més corrupte que l’altre, que també afecta fins i tot un partit que, com diuen des del mateix Partit Popular, encara no gestiona res, com és Podem/Podemos. Montoro ens convida a un aperitiu, i tot fa pensar que d’aquí pocs mesos ens pegarem una panxada. Si el ministre ho diu, deu ser que és veritat: ens convindrà molta sal de fruites per gosar poder tornar a exercir, com hauria dit el poeta, el nostre dret al vot.

stats