L'arquitectura també és cultura
Una passejada pel barri de Le Marais de París em va fer topar fa pocs dies amb un petit local que tenia un rètol que anunciava el Centre Cultural Suís. L'espai, molt simple, consistia tan sols en unes prestatgeries de disseny singular que allotjaven el que bàsicament era una llibreria especialitzada en art i arquitectura suïssa. Mínima inversió i gran difusió: la cultura suïssa a través de les seves publicacions. El local estava ple a vessar i vaig passar una bona estona fullejant llibres, molts d'ells sobre arquitectes poc coneguts però d'una gran qualitat.
L'arquitectura suïssa gaudeix d'un gran reconeixement, amb arquitectes que estan entre els de més èxit internacional, però sobretot amb una gran quantitat de petits estudis amb projectes molt interessants que comparteixen tots ells una imatge col·lectiva que és una barreja de creativitat i seny constructiu, però sobretot d'una gran qualitat en els acabats i els detalls. Tots aquests estudis d'arquitectura, incloent-hi els més modestos, han vist la seva obra àmpliament publicada i difosa a través d'una xarxa d'editorials especialitzades que han apostat per publicar l'arquitectura local per convertir-la en un referent internacional i una marca de qualitat que ha acabat caracteritzant la imatge general del país.
Mentre anava fullejant els llibres se'm va fer òbvia la comparació amb casa nostra. Tenim un país amb una extensió i una població semblants, però amb estratègies radicalment diferents pel que fa al suport a la cultura, i a l'arquitectura en particular. L'arquitectura catalana també s'ha guanyat un cert prestigi, però a diferència de Suïssa, a Barcelona no hi ha editorials que tinguin la capacitat o l'empenta d'apostar per la projecció de l'arquitectura que es fa al país. La majoria de revistes especialitzades del sector, a diferència de fa uns anys, són a Madrid, i les poques editorials catalanes que es dediquen a l'edició de l'arquitectura prefereixen publicar, en general, estudis consolidats que garanteixin un bon nombre de vendes al mercat europeu i americà.
Les administracions tampoc no han fet aquests darrers anys una gran inversió en l'arquitectura catalana. No ho he comprovat, però sospito que si examinéssim el pressupost dels últims anys de la conselleria de Cultura per sectors, trobaríem que les despeses en l'apartat d'arquitectura son pràcticament inexistents si les comparem amb les de teatre, música, cinema, dansa o arts plàstiques. L'arquitectura és sempre la gran oblidada, però paradoxalment és una de les principals raons dels turistes per escollir el nostre país per a una estada de vacances.
I no és que el gremi no ho necessiti. La crisi econòmica actual s'ha acarnissat especialment en els despatxos d'arquitectura, que han vist minvar els seus encàrrecs d'una manera dràstica en els últims anys i ha fet que molts d'ells hagin hagut de tancar definitivament. El descens de visats al nostre país ha arribat a xifres que esgarrifen i ha enviat a l'atur un nombre tan gran d'arquitectes que no s'explica com no han sortit tots al carrer a manifestar-se per reclamar les ajudes que han rebut altres sectors, com el financer o el dels automòbils, per posar dos exemples que tothom coneix. Tal com he sentit dir al degà del Col·legi d'Arquitectes en alguna ocasió, els arquitectes estem morint en silenci.
Suïssa és un exemple a seguir. No es pot fer més per menys. Es fa més necessari que mai un canvi d'actitud de les nostres institucions en la promoció de l'arquitectura mitjançant exposicions i mostres, i sobretot amb ajudes a l'edició dels arquitectes locals. Cal reivindicar l'arquitectura catalana com un dels principal actius culturals del país -origen de la qualitat de les nostres ciutats i de la seva imatge a l'exterior- i a la vegada promocionar internacionalment un sector cultural i econòmic que no trobarà aquí els projectes necessaris per seguir tirant endavant.
No demanem gaire. Potser així podrem somiar tenir un dia una petita llibreria de cultura catalana a Le Marais.
