L'ascensor social ha de seguir funcionant sense trams d'escales
La societat és com un gran edifici on uns viuen al soterrani i d'altres a l'àtic amb vistes. L'ascensor social és el que permet que els de baix puguin pujar als pisos superiors, és a dir, que passin a ocupar càrrecs directius, i els de dalt baixin a peu de carrer. Es dóna per fet que una societat és més justa i equitativa com més mobilitat social hi ha entre els seus membres. La catalana, segons l'estudi que ahir va presentar la Fundació Bofill, és una societat fluida i meritocràtica, on fins ara hi ha hagut un alt índex d'ascens social (46%) i una baixa herència de classe (22%). Aquest ascens s'ha produït no tant per les ajudes socials i redistributives (les beques i la despesa social són de les més baixes d'Europa) com per l'esforç de les famílies a l'hora de donar estudis als seus fills, ja que ha estat precisament l'educació el principal filtre de selecció social.
L'estudi, que porta per títol Educació i mobilitat social a Catalunya, està ple de dades que sens dubte necessiten una anàlisi acurada i tranquil·la. Algunes matisen aquesta visió tan optimista d'una societat catalana gens classista ni rígida. Per una part, perquè el gruix de l'ascens social s'ha produït en els últims 50 anys, quan els fills de famílies d'obrers i jornalers van passar, gràcies a la industrialització, a formar part de la classe mitjana. Ha estat dintre d'aquest ample segment de població on l'ascens i la baixada ha estat més àgil. Dintre de la classe directiva, en canvi, gairebé la meitat (el 45%) no s'ha mudat mai de l'àtic, que ha passat de pares a fills. Dels que viuen al soterrani, el 37% no han pogut pujar ni a l'entresol i només un 15% han aconseguit albirar la zona de vistes. Els darrers anys, a més, l'ascensor està espatllat i l'origen familiar torna a ser determinant per a l'accés als pisos alts entre els catalans d'entre 28 i 38 anys. L'estudi reivindica l'escola pública de qualitat i reclama més beques per tornar a posar en marxa un ascensor necessari per preservar la justícia social a casa nostra.
