Publicitat
Publicitat

SALVATGE COR

L'ascensor social

"Els burgesets catalans es forren mentre els del lumpen mengen merda", diu el tòpic classicista que ens han venut des de la mort de Franco. Ara bé, les exitoses carreres de Carme Chacón, filla d'un bomber, i dels germans Fernández Díaz, fills d'un militar, desmenteixen almenys la part escatològica de la cançoneta. És interessant que l'ascensor social funcioni perquè això descobreix les regles del joc: el que actualment talla les ales a un català ambiciós no és l'origen ni la classe social, sinó que es desviï dels discursos polítics oficials, que sempre vénen marcats pels equilibris de poder i pels límits que dicta Madrid.

Fa cent anys les elits de Barcelona s'engreixaven aquí, les elits de Madrid s'engreixaven allà i als miserables els mataven de gana a tot arreu. Però d'ençà que l'Estat s'ha fet més extensiu a través de les autonomies, les elits de Barcelona han d'aprofitar les engrunes que regalen a Madrid i qualsevol que vulgui farà carrera si respecta el marc constitucional, com fan la Chacón i els Fernández Díaz.

El president Pujol diu que sempre va treballar perquè l'ascensor social funcionés i així, fent que els immigrants i els seus fills progressessin, se sentissin Catalunya com a pròpia. I jo diria que l'ascensor ja rutlla, però que el botó per fer-lo pujar i baixar no és a Barcelona. Principalment perquè la dinàmica del marc constitucional batejada pels nostres partits ha desplaçat, durant els últims quaranta anys, el centre de poder econòmic a Madrid. Un centre que continua acumulant tot el poder polític i la capacitat d'influència: per això el PSOE pot fer ascendir una catalana i presentar-la com l'autèntica renovació d'Espanya, i per això ella predica que s'oposarà com una fera al pacte fiscal i acumula vots dels companys de partits també crescuts -i progressats- aquí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT