Publicitat
Publicitat

L'ase, Goebbels i el gos

Fa tres setmanes, el dia de sant Controlador Aeri, el president del Barça no era on havia de ser i Guardiola va haver d'entomar l'ambient advers que es respirava al Sadar. Rosell, per ara, només s'ha distingit per fer antilaportisme , ja sigui amb gestos polítics que els socis no li hem demanat, com la visita penitencial al president d'Extremadura, l'ús exclusiu del castellà amb les penyes o el xou impresentable de l'auto sacramental contra Laporta amanit amb les llàgrimes de cocodril de la seva abstenció mentre introduïa la llavor de la discòrdia en el barcelonisme.

Seran sis anys molt durs. Com a soci vull que Rosell doni la cara en els moments difícils. La fredor i distància dels comunicats corporatius de premsa deixa el soci desemparat; i sobretot, deixa sense aixopluc Guardiola, que ja en té prou fent la seva feina i mirant que la pressió ambiental no afecti els jugadors.

Aquell dia, Guardiola en va dir, entre d'altres, dues de prou interessants: la primera, que la gent, a Pamplona, s'havia cregut els telediarios i per això estaven furiosos amb ell; però que els telediarios no deien la veritat; s'inventaven coses, feien la seva feina de laminar el Barça per terra, mar i aire. Penso que en esport, en política, en la vida, el principi de Joseph Goebbels és dramàticament cert: és igual que diguis una mentida; repeteix-la mil vegades: acabarà convertint-se en realitat. Pots reduir un milió i mig de persones a 56.000 a base d'insistir.

També Guardiola, aquesta és la segona, adreçant-se als periodistes catalans, els va dir no els feu cas, no els escolteu, aneu a la vostra i mireu de disfrutar d'aquests bons moments de l'equip. Aquests mots em van fer recordar que hi ha un nombre reduït però no menyspreable de catalans que estimen i es desviuen pel país i que, paradoxalment, connecten, de manera habitual, Intereconomía, la COPE i mitjans similars. No són ni periodistes ni polítics, cosa que ho explicaria com una necessitat professional. Ho fan, només, per saber els disbarats que a Espanya es diuen sobre Catalunya; i després, es passen el dia amb coragre, mal de país i una barreja de tristesa i indignació que es podrien haver estalviat. No se'ls acut pensar que, prescindint-ne, viurien més feliços. Fa poc, en un sopar, tres o quatre dels presents van admetre que ho feien regularment. "Per què ho faig? No ho sé: per indignar-me, per veure de què són capaços. Després vaig de mala llet tot el dia".

Les raons de l'inconscient són insondables; però per què ho fan? Aventuro que és perquè encara duen a sobre la síndrome de la voz de su amo . L'han de sentir rondinar per saber que tot continua igual. Ho fan per masoquisme a voltes disfressat d'un argument sibil·lí: és que si no sé què diuen, sóc un tancat que no vull saber res dels altres. I em diran tancat i provincià amb raó. Qui t'ho dirà? Vargas Llosa? Que potser els que llancen o s'alimenten dels improperis anticatalanistes són tan oberts i universals que escolten què diuen els mitjans d'aquí i així poden saber que el que diuen allà és una mentida? A ells no se'ls acut pensar que són tancats i provincians. Ells tenen l'Estat, Déu i Rouco Varela al seu costat. I no miris de convèncer-los: ja pots xiular si l'ase no vol beure.

Latrant et scitis estatint praetesquitantes estis , que vol dir "borden i sabem de seguida que cavalquem davant de tots". En castellà, la dita, atribuïda erròniament a Cervantes, s'ha fet més rodona: " Ladran, luego cabalgamos ". Doncs això: deixa que bordin, però no gravis els lladrucs al teu cap: és més important l'equilibri interior de cadascú que anar pel món amb el fel sobreeixit. Ja ho sabem, que tenim mala peça al teler espanyol. Però hem de mirar de ser lliures i feliços, tant en el terreny polític, com en el social, com en l'esportiu amb què hem començat la reflexió. La independència, que la farem arribar, ha de començar essent mental. Per cert, Guardiola, encara va recordar una cosa òbvia, que va fer enfurismar els dels telediarios : som un país petit, allà dalt, que no hi pinta res... Sigueu lliures: Latrant? No els escolteu i passeu-vos-ho bé amb el joc que estem fent ARA.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT