L’atur segueix sent el problema
Només a un dirigent tan gomós com Mariano Rajoy, ni que es trobi en funcions, li pot semblar “una magnífica notícia” presidir un país amb un 20,9% d’atur, que es tradueix en la xifra de més de 4.700.000 (quatre milions set-centes mil, ho posem en números i en lletres perquè s’entengui) persones que no tenen feina. Cadascuna d’aquestes més de quatre milions set-centes mil persones viu un drama que no tan sols l’afecta individualment sinó que també destrossa el seu entorn. Fills que passen privacions, avis que han de contribuir a l’economia familiar amb les seves pensions (cada dia més minvades, per cert), parelles que es fan un tip de fer números per mirar de veure com passen el mes, o senzillament ciutadans sols que sovint han d’acabar acudint als menjadors socials. Tot aquest panorama a Rajoy li sembla “una magnífica notícia”, de la qual segur que també es congratulen totes i cadascuna de les persones esmentades. Doncs endavant i enhorabona, mestre.
Esclar que tot depèn de com es miren les coses, i el que li sembla una magnífica notícia a Don Mariano és que les xifres de l’atur, sota el seu mandat, han passat de ser a Espanya clarament devastadores a ser només esgarrifoses. Com a mínim, el seu ministre d’Economia, Luis de Guindos, té la decència de celebrar el gran èxit amb la boca més que petita i d’avisar que encara queda molta feina a fer davant d’una situació tan penosa. Però Mariano Rajoy no. De la mateixa manera que davant el naufragi del Prestige ell només veia uns filets de plastilina, davant les dades de l’EPA (enquesta de població activa, de res) constata una magnífica notícia. Està molt bé.
La realitat, vista amb unes ulleres que no siguin les de Don Mariano, és que Espanya continua sent un gegant profundament ferit per la destrucció del mercat laboral i per la pobresa consegüent, que dins l’àmbit europeu i dels cèlebres mercats internacionals només genera problemes, i cada dia de més envergadura. Agències i mitjans d’arreu del món no es cansen d’advertir que la situació de l’ocupació a Espanya és extremadament preocupant, però això també deu ser una magnífica notícia.
Quan el PP parla de creació d’ocupació es refereix a contractes per hores per tondre ovelles, per netejar escales o per servir cafès i cerveses, unes activitats per descomptat perfectament respectables però que no augmenten el PIB d’un país ni, sobretot, treuen de pena el ventre de qui les exerceix. Ja ho diu el susdit De Guindos, que hi ha una feinada pendent encara per tal d’apuntalar la paret espanyola, cada dia més escrostonada. Però a Mariano Rajoy els mal anomenats llocs de treball a partir de tres-cents euros al mes li semblen una magnífica notícia i un símptoma de recuperació econòmica. Ja dic que tot depèn de com es mira, però aquest diagnòstic tan particular recorda la frase de Maria Antonieta quan un cortesà la va alertar que el poble es revoltava perquè no tenia pa, i ella, tota despreocupada, li va respondre: “Ah, doncs que mengin brioixos”. Només que ja sabem com va acabar Maria Antonieta, i això que diuen que era més bonica que Mariano Rajoy.
