Publicitat
Publicitat

L'auge de la Xina no és la caiguda dels EUA

La primera vegada que vaig anar a la Xina va ser l'any 1979, pocs mesos després de la normalització de les relacions entre la Xina i els EUA. La Xina tot just començava a refer la seva economia i jo formava part de la primera delegació del Senat que presenciava aquesta evolució. En el meu viatge per la Xina del mes passat vaig poder veure fins a quin punt aquest país havia canviat en els últims 32 anys; amb tot, la discussió sobre el seu auge notable no ha canviat gaire. Aleshores -igual que ara-, hi havia una preocupació general per saber què significava l'ascens de la Xina per als EUA i per al món en general. Als EUA i a l'Àsia molts veuen el creixement de la Xina com un perill, i imaginen l'establiment d'una rivalitat del tipus Guerra Freda o una confrontació de superpotències. Alguns xinesos tenen por que el nostre principal objectiu a la zona de l'Àsia i el Pacífic no sigui contenir els seu auge.

Refuso aquests punts de vista. Som vigilants en aspectes com ara les intencions i les capacitats del creixent exèrcit xinès. Per aquesta raó treballem conjuntament amb l'exèrcit xinès per entendre i conformar el seu pensament. Per això el President Obama ha ordenat que els EUA, amb els seus aliats, mantinguin una presència forta a la regió.

Tanmateix, continuo convençut que l'èxit de la Xina pot fer que el nostre país sigui més pròsper, i no pas menys.

El comerç i les inversions ens lliguen, de manera que tots hi tenim a guanyar amb l'èxit mutu. En temes com ara la seguretat internacional i el creixement econòmic global, compartim reptes i responsabilitats; i ens interessa treballar conjuntament. Per això la nostra administració ha treballat per situar les nostres relacions amb la Xina sobre una base sòlida. Desprès d'haver passat més de deu hores amb el vicepresident de la Xina, Xi Jinping, estic convençut que els mandataris xinesos hi estan d'acord.

Sovint parem atenció a les exportacions de la Xina cap als EUA; però val a dir que l'any passat les empreses nord-americanes van exportar béns i serveis a la Xina per valor de més de 100.000 milions de dòlars, cosa que va significar per als EUA el sosteniment de centenars de milerss de llocs de treball. Les nostres exportacions cap a la Xina han crescut amb molta més rapidesa que les exportacions cap a la resta del món.

Els líders xinesos són conscients que el seu país ha de passar d'una economia basada en les exportacions, la inversió i la indústria pesant a una economia amb més protagonisme del consum i els serveis. Això comporta fer passes en el sentit de revaluar la divisa i d'obrir el lliure accés als mercats xinesos. A mesura que els nord-americans estalviïn més i que els xinesos comprin més, aquesta transició provocarà que s'obrin cada vegada més oportunitats per a nosaltres.

Tot i que la Xina i els EUA cooperen, no deixen de competir. Estic totalment convençut que aquesta competició incitarà la florida dels EUA. En primer lloc, ens cal tenir en perspectiva l'augment del poder econòmic de la Xina. Segons el Fons Monetari Internacional, el producte interior brut dels Estats Units, gairebé 15 bilions de dòlars, és encara més del doble que el de la Xina. El nostre PIB per càpita, més de 47.000 dòlars, és sis vegades el de la Xina. I, tot i que s'ha dit moltes vegades que la Xina "és propietària" del deute dels EUA, el fet és que els nord-americans són els propietaris del deute nord-americà. La Xina té només el 8% dels valors del Tresor en circulació; el 70% és en mans nord-americanes. El nostre compromís infrangible de pagar les nostres obligacions financeres val per als nord-americans i per als estrangers. Els EUA mai no han deixat de pagar el seu deute i mai no ho faran.

I el que és potser més important, la natura de la competència al segle XXI afavorirà els EUA. En el segle XX mesuràvem la riquesa d'un país principalment pels seus recursos naturals, l'extensió del territori, la població i l'exèrcit. En el segle XXI la veritable riquesa d'un país rau en la creativitat i la capacitat d'innovació de la seva gent.

La nostra força és producte del nostre sistema polític i econòmic, i de l'educació que donem als nostres fills, en instar-los a no limitar-se a acceptar l'ortodòxia establerta, sinó a posar-la a prova i millorar-la. Els nord-americans no només tolerem la lliure expressió i el debat vigorós, sinó que els celebrem. L'imperi de la llei protegeix la propietat privada, fa que les inversions no siguin atzaroses i fa responsables dels seus actes tant els pobres com els rics. Les nostres universitats són el destí final dels estudiants i investigadors de tot el món. I rebem amb els braços oberts els immigrants amb les capacitats, l'ambició i el desig de millorar la seva vida.

Els punts forts dels EUA són, ara com ara, els punts febles de la Xina. A la Xina, per fer la transició cap a una economia d'innovació, hauran d'obrir el seu sistema, sense oblidar els drets humans. Els drets fonamentals són universals i la gent de la Xina vol que es respectin. La llibertat fa que es manifesti tota la potencialitat de les persones; l'absència de llibertat, en canvi, promou el malestar. Les societats obertes i lliures són les més aptes per promoure el creixement a llarg termini, la prosperitat i la innovació.

Hem de garantir que tots els nord-americans amb ganes de treballar puguin trobar una bona feina. Ens cal continuar atraient els millors talents de tot el món. Hem de continuar invertint en les fonts fonamentals de la nostra força: l'educació, les infraestructures i la innovació. Com a vicepresident dels EUA he fet mig milió de milles viatjant arreu del món. Sempre torno a casa amb la mateixa confiança en el nostre futur. N'hi ha que diuen, de manera admonitòria, que els Estats Units cauran; no pas jo. I us diré una cosa: per la meva experiència a la Xina, els xinesos tampoc.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT