L’autogovern com a concessió graciosa d’un estat centralitzat
Al portaveu del govern espanyol i també ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, se li va escapar ahir una argumentació que és a la base del conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Segons ell, l’executiu espanyol pot recuperar de manera relativament fàcil les competències que ara exerceix Catalunya perquè, a diferència dels estats federals, provenen d’un estat centralitzat. És a dir, l’autogovern català no és cap dret sinó una simple concessió d’un estat que continua sent unitari, tant en la seva estructura interna (¿com és que no s’ha suprimit cap ministeri?) com en la seva filosofia.
No debades el Tribunal Constitucional continua laminant amb cada sentència l’autogovern català, i es posiciona la gran majoria de vegades al costat de l’administració central i en contra de les autonomies. Aquest punt és important perquè demostra com els 40 anys de descentralització no han tingut un impacte real en les estructures profundes de l’Estat, que sempre l’han vista com un peatge que es va haver de pagar durant la Transició, quan es va pactar una Constitució que reconeix el “dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions”.
En el fons, la dreta espanyola (i part de l’esquerra) han continuat defensant una concepció unitària i homogènia de l’Estat, i han vist amb desconfiança, quan no directament han combatut, la seva pluralitat interna. Això explica tots els esforços, d’Aznar ençà, per recuperar competències i refermar l’autoritat de l’Estat davant els “excessos” autonòmics.
Que 40 anys després no es pugui parlar en llengües que no siguin el castellà al Congrés n’és només una mostra. Però n’hi ha més i més sofisticades, com ara convertir el FLA en mecanisme de liquiditat de les autonomies en lloc d’establir un sistema de finançament just i equitatiu.
I Méndez de Vigo ho va deixar clar ahir: totes les competències són reversibles perquè són una cessió d’un estat que en el fons continua sent igual de centralitzat. Era una manera de treure ferro a l’aplicació de l’article 151, que regula la suspensió de l’autonomia, però va sonar molt més insultant, perquè remarcava el caràcter accidentalista de l’autogovern. I demostrava un menyspreu absolut cap a unes institucions catalanes que no es van haver d’inventar el 1978 precisament.
