L'aval de CiU a l'ajust de Rajoy demana un gest de reciprocitat
Aquest dilluns el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va ser molt clar respecte als efectes de la pujada de l'IRPF decidida pel govern de Mariano Rajoy: és una mesura que fa augmentar el dèficit fiscal de Catalunya respecte a la resta de comunitats i contribueix a una situació que pot ser "asfixiant", va dir.
El mateix dia el president Artur Mas va denunciar a Londres "el drenatge fiscal" a què l'Estat sotmet Catalunya.
Amb aquests antecedents resulta sorprenent que ahir CiU votés a favor del pla d'ajust de Rajoy, que inclou la pujada de l'IRPF.
La federació nacionalista va justificar la decisió per "responsabilitat", tot i deixar clar el seu desacord amb la pujada impositiva. De fet, el mateix Rajoy diu que no li agrada, i l'executiu de Mas ha renunciat a anul·lar la pujada per a les rendes altes aprovada pel tripartit d'esquerres en la recta final del seu mandat.
El problema, però, no és prendre decisions impopulars i fins i tot contràries al programa electoral, sinó parlar un dia d'"asfíxia" o "drenatge", i 48 hores després avalar mesures que d'alguna manera contribueixen a eixamplar el dèficit fiscal.
El president Mas haurà d'explicar avui a Madrid quin és el sentit últim d'aquest vot i convèncer que respon a una estratègia comprensible i no a un simple intercanvi per obtenir el suport del PP als pressupostos. Tot apunta que Mas es vol carregar de raons i demostrar que està disposat a assumir els costos polítics que calgui per "fer els deures", però a canvi exigeix reciprocitat a Rajoy.
I fins ara el president espanyol no ha tingut cap gest amb Catalunya. Al contrari, tot el que ha sortit del seu executiu són amenaces velades a les comunitats autònomes (sense cap excepció) i al seu autogovern.
El mínim hauria de ser la transferència dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut, però Madrid ja ha deixat clar que no pagarà. A canvi de què, llavors, CiU ha decidir fer costat en solitari al PP?
