Publicitat
Publicitat

Legalitat o justícia?

El Butlletí Oficial de l'Estat és alhora la publicació més transcendental i més insignificant de totes les que es publiquen: tot just fa una setmana publicava una mesura tan important com l'esperada i polèmica reforma laboral unes línies abans d'una minúcia tan absurda com la pèrdua ( "extravío" ) del títol d'un enginyer de la Universitat de Cadis. Entremig d'aquest oceà de resolucions hi apareixien 22 indults, deixats anar sense previ avís, com qui no vol la cosa. La notícia s'havia portat amb molta discreció, però de seguida va cridar l'atenció que entre els indultats hi havia dos condemnats d'Unió Democràtica per l'anomenat cas Treball. Ja és habitual que als indultats famosos se'ls posi al mateix paquet que molts altres anònims per rebaixar la transcendència de la mesura, com ja va passar amb el conegut i sospitós cas del banquer salvat per Zapatero quan ja es jugava el temps de descompte de la seva legislatura.

Per als que se n'hagin oblidat val la pena recordar la obvietat que un indult és l'anul·lació d'una sentència judicial en ferm sobre la qual no es pot interposar cap recurs. És per tant una de les mesures més inapel·lables que hi ha, perquè allò que resol el consell de ministres no ho pot invalidar ningú: sembla mentida, però a l'estat de dret encara hi ha una escletxa per on es cola el feudalisme. Així és el sistema que tenim: si no m'agrada una sentència d'un jutge, si li vull tornar un favor a algú o si vull enviar un missatge públic, aixeco un dit, com en plena Edat Mitjana, i proclamo la meva magnanimitat. Aquesta lògica medieval val per a tota mena de delictes, fins i tot per als de malversació de fons públics. Els polítics han trobat així una nova escapatòria: abans del judici no podem dir res perquè no hi ha sentència en ferm, i quan hi ha sentència en ferm, no podem dir res perquè arriba l'indult. Sempre innocents, fins i tot quan no ho són.

Entrar ara a discutir, per justificar l'indult, si aquesta o aquella sentència va ser injusta, premeditada o traïdora recorda la tàctica de Mourinho, que només es queixa dels àrbitres quan perd. O acceptes el sistema o no l'acceptes. I el que interessa no és un cas particular sinó el problema estructural. Que a aquestes altures del segle XXI el BOE pugui anar publicant indults, es contradigui la justícia, es violenti la separació de poders i a més tot això es faci sense que ningú es prengui la molèstia ni d'argumentar-nos el com i el perquè és una autèntica aberració. ¿Com es justifiquen els diners públics i les incomptables hores de funcionaris que s'han gastat en aquests processos judicials anul·lats? ¿Com és possible que s'invalidi amb una sola línia, i sense cap justificació, sentències que ocupen més de cent folis? Que ara es defensi l'indult amb l'argument que forma part del nostre estat de dret recorda els que defensaven que les dones no podien votar perquè així ho preveien les lleis. Legal no vol dir just. Cal abolir urgentment l'indult per evitar serioses sospites de tripijocs sobre tot el sistema. Si no es fa, que després ningú es queixi dels indignats .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT