06/01/2015

L’endemà de Reis sense que ho sàpigues

2 min

Demà sí. Demà ja parlarem de política, de futbol, de crisi, de tot el que ens amoïna, però avui no, sisplau, avui encara no. Avui és l’endemà de Reis. Avui ens recuperem d’ahir, una feinada més gran que anar a un sopar nadalenc i tornar a les tres. Ahir a les sis de la matinada, la frase màgica: “Ja és de dia? Ja han vingut?” Ja han vingut. No cal el nom, perquè ja se sap que els que “han” vingut són “ells”. Fem la concessió que retardi el moment: “Vine al llit dels papes i pensem què fem”. I tu, abraçada al ninot, perquè encara dorms amb el ninot (aquest ninot que forma part de la nostra vida, que és algú una mica viu, algú amb personalitat i un cert sentit de l’humor), ens demanes que et vinguem a buscar, perquè tens por de “trobar-te’ls”. Llit dels papes. Escrit és ridícul, dit és èpic. Tens set anys. Ahir vas deixar copes king size per als Reis (les que costen de rentar) a la taula i un obridor i la millor ampolla de vi. I patates fregides, perquè un amic nostre treballa a la Matutano i ens en va portar una caixa plena. I perquè a tu les patates fregides t’agraden molt. Com a mi. El ressopó dels Reis sempre és el reflex del tarannà dels amos de la casa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ja han vingut i avui ens hem llevat a les sis, hem jugat descontroladament amb tot i hem anat a l’Opencor a buscar piles. El que han portat no és valuós, però s’han recordat de tots els membres de la família, fins i tot dels no humans. I ens han deixat una nota escrita a la teva pissarra amb una broma que només podem entendre nosaltres. Quina sort. Quina sort tenir canalla a prop, perquè llavors els Reis no passen de llarg per la vida dels ganàpies. Si hi ha nens al teu voltant t’has d’obligar a demanar un regal, una petita cosa només per a tu. I a obrir-la. I a dir: “Que llestos que són els Reis, com em coneixen...” I a afegir, amb certa sinceritat: “Quina il·lusió”.

stats