Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

L'era de la taxidèrmia

Perquè després diguin que la tele no educa. Ahir, que és fresc, el programa Els matins de TV3 es feia ressò d'una notícia sensacional: un home ha dissecat un gos (que prèviament s'havia mort) per regalar-lo a la seva nòvia. Tal qual. Es veu que la dissortada mascota era propietat de la noia, que el tenia en molta estima, i arran del dolor ocasionat per la sensible pèrdua, el nostre home no s'ho va pensar dues vegades: què hi pot haver millor que disposar de la lleial companyia de la simpàtica bestiola pels segles dels segles? En un format una mica rígid, és cert, però ja sabem que no es pot demanar tot, en aquesta vida.

La notícia anava acompanyada d'unes imatges força captivadores del procés de momificació de l'animalet. S'hi veia el gos en mans del taxidermista, que pràcticament ja havia enllestit la feina i li quedava només perfeccionar alguns detalls. Per exemple, es notava que a la mandíbula inferior (del gos) li devia faltar encara una mica de Pegafix, perquè li penjava d'una manera estranya, una mica a l'estil del Monchito de José Luis Moreno, com si a la pobra bèstia li hagués quedat alguna cosa per lladrar. L'efecte, no ho negarem, resultava un pèl sinistre, i no hauria desentonat en qualsevol adaptació cinematogràfica d'alguna novel·la de Stephen King.

A continuació, Els matins va connectar amb el Palau de la Zarzuela per retransmetre en directe la solemne jura del càrrec de president d'Espanya per part de Mariano Rajoy, en presència de Joan Carles de Borbó i Borbó Dues Sicílies, i l'efecte inquietant es va multiplicar. A Don Mariano també li penja una mica la mandíbula inferior, i, amb la postura tota tibada que va adoptar després de jurar el càrrec perquè els periodistes li fessin fotos, no era difícil imaginar que també l'havien dissecat, com se solia fer amb els faraons de l'antic Egipte.

El lector amable pot pensar que exagero, però el cas és que trobo que hi ha alguna cosa en el flamant president espanyol que remet a uns trenta o quaranta anys enrere, quan els nostres avis i tietes solien decorar el menjador amb algun animalet dissecat que indefectiblement posaven damunt la tele: una fura, un esquirol, alguna bestiola de bosc que sempre anava enfilada damunt una branca o una rel, ensenyant les dentetes i en actitud d'atacar. Els nens ens miràvem aquells bibelots amb una barreja de repulsió i fascinació, que també són emocions que en alguna mesura poden suscitar Don Mariano i el seu gabinet de ministres.

Sospito que hem sortit de la curiosa Espanya plural de Zapatero (tan plural que sempre acabava per ser idèntica a si mateixa) per entrar en l'Espanya taxidèrmica de Rajoy. Si és així, l'home que li ha regalat un gos dissecat a la seva nòvia no ha fet més que posar-se al dia. Ves que, a mesura que ens hi anem avesant, un dia no ens aixequem i ens trobem que a nosaltres també ens penja una mica la mandíbula.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT