Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

L'espectacle de parir

La Sexta va estrenar divendres Baby boom , un reality de parts en una època en què justament això de tenir criatures s'ha de pensar dues vegades com a mínim. Potser és que la tele supleix mancances emocionals i ens serveixen enllaunats els parts que els espectadors no podran viure (de moment) en pròpies carns. El programa és una adaptació de l'exitós One born every minute de Channel 4. Gemma Nierga hi posa la veu en off que ens va conduint d'una partera a l'altra. Baby boom aborda l'evolució d'una mitjana de tres parts coneixent la mare, el pare (si n'hi ha) i metges i llevadores que ajudaran a néixer la criatura. Tant els baby com els boom donen joc a la tele. Unir-los en assumptes de parts és garantir l'espectacle. Un part és sempre suspens, emoció, por, èpica, lluita, esforç, sang, llàgrimes, crits... i tot com a conseqüència del sexe. Per tant, té tots els ingredients per ser televisivament intens. És fàcil. Dos dels tres primers parts que vam veure van ser, casualment, sense epidural (un voluntari i l'altre perquè ja no hi van ser a temps). Èpica garantida. El tercer, tot i subministrant-li els calmants pertinents, era una mare d'aquelles que va decidir convertir el seu part en una tragèdia grega oferint un espectacle agònic d'aquells que fan perdre la paciència a l'espectador. Potser el millor és veure el que comenten llevadores i infermeres quan no tenen les pacients davant, enfotent-se'n dels quilos que s'han engreixat algunes parteres o lamentant com de bledes poden arribar a ser algunes mares. Tanta telerealitat acaba portant l'audiència a esbufegar durant les contraccions de les dones i acabar empenyent des del sofà. El que no tinc tan clar és si un espectacle tan repetitiu pot durar dies i dies fins a ser una fàbrica de parts. Convertir un fet tan excepcional en un bucle repetitiu continu pot acabar, televisivament, fent aigües. O més ben dit, trencant aigües.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT