L'estat del telebenestar

Dilluns a la nit, a Antena 3 emetien un altre reportatge sobre els nens robats durant el franquisme i els anys de Transició. Equipo de investigación , amb la presentació de Glòria Serra, s'ha centrat aquesta vegada en Sor Maria, una monja que va ser assistent social de l'Hospital Santa Cristina de Madrid. Els casos que denuncien són tan flagrants, la documentació delata tant la manipulació i les víctimes tenen els records tan clars que el relat del reportatge creix fàcilment i colpeix l'espectador. Televisivament s'han servit d'un llenguatge narratiu contundent i misteriós, embolicat amb música d'acció i cops sords que ressonen en els moments impactants. Se serveixen de càmeres suposadament ocultes, enfosquiment de les cares per garantir anonimats innecessaris i plans en moviment per carrerons incrementant la sensació de recerca. Amb tot, el contingut és tan brutal i cruel que molts d'aquests aspectes serien prescindibles. Però és que, de moment, només el periodisme està posant el focus en aquesta vergonya que té ressò internacional. Potser un dels problemes d'alguns d'aquests reportatges (i aquest de Sor Maria n'és un altre exemple) és que es reforça més la incongruència religiosa de la monja malvada que el delicte en ell mateix. S'entra en un debat sobre el poder de l'Esgésia que a aquestes altures és secundari i obsolet. Sor Maria és la primera imputada per aquest escàndol i el seu cas va arribar als tribunals gràcies a la investigació d'una reportera d' El Diario , el talk show de les tardes d'Antena 3. Equipo de investigación recuperava amb orgull les imatges d'arxiu del talk show en què van aconseguir que una mare i una filla es retrobessin. Però vist ara, en el reportatge, se'n desprèn una doble lectura de país de pandereta, en què la teleespectacle és el succedani de l'administració. La tele vetlla ara pels drets fonamentals de les persones que hauria de garantir l'Estat.