Publicitat
Publicitat

L'estímul de l'iPhone

Sou friquis dels gadgets o coneixeu algú que ho sigui? Si és així, sens dubte ja sabeu que dimecres va ser el dia de l'iPhone 5, el dia que Apple va donar a conèixer l'últim estri que se li ha acudit perquè deixem de parlar amb la persona amb qui estem o ni tan sols ens la mirem.

¿El nou telèfon és tan fantàstic com diu Apple? Aquestes coses les deixo per al columnista David Pogue. El que m'interessa, en canvi, és la idea que la presentació de l'iPhone 5 potser representarà un impuls significatiu per a l'economia nord-americana i pot contribuir considerablement al creixement econòmic durant el pròxim semestre o els dos següents.

¿Us sembla creïble? Si us sembla que sí, us he de donar una notícia: encara que potser no ho sabíeu, sou keynesians, perquè implícitament heu acceptat l'argument que en una crisi econòmica el govern ha de gastar més, no menys.

Abans, però, parlem de l'origen d'aquesta idea.

Un informe recent de JP Morgan afirmava que el nou iPhone potser faria pujar entre un quart de punt i mig punt percentual el creixement del PIB durant l'últim trimestre del 2012. ¿Per què? En primer lloc, l'informe adduïa que probablement Apple vendria una gran quantitat de telèfons en poc temps. En segon lloc, assenyalava que, tot i que els iPhones es fabriquen a l'estranger, gairebé tot el preu que paguem quan en comprem un genera un valor afegit intern -la venda al detall i a l'engròs, la publicitat i els beneficis-, i tot això es compta com a part del PIB. Finalment, feia unes estimacions creïbles sobre el preu del telèfon i el nombre d'unitats que se'n vendrien, i a partir d'aquestes estimacions calculava la repercussió que tindria en el PIB.

Tot plegat sembla molt senzill, però la cosa té moltes més implicacions del que la majoria de gent es pensa.

El que cal entendre sobretot és que els probables beneficis generats a curt termini pel nou telèfon no tenen gairebé res a veure amb la seva qualitat: ni amb la millora que representa per a la vida dels compradors ni per a la seva productivitat. Aquests efectes només es notaran a llarg termini. El motiu pel qual JP Morgan creu que l'iPhone 5 reactivarà d'una manera immediata l'economia és senzillament que incitarà la gent a gastar més.

I per creure que gastar més afavoreix la reactivació econòmica cal creure -i ho heu de creure- que la demanda, no l'oferta, és el que està frenant l'economia. Hi ha molts aturats, no perquè els nord-americans no vulguin treballar, ni perquè els treballadors no tinguin una bona formació. Ben al contrari, els treballadors capacitats que volen treballar no troben feina perquè els empresaris no venen prou per contractar-los. I, per tant, la solució és trobar la manera d'augmentar la despesa global perquè el país pugui tornar a treballar.

Així doncs, d'on ha de venir aquest augment de la despesa? Les empreses tenen un munt de diners en efectiu, però no veuen gaires raons per fer grans inversions. Per què han d'invertir més i ampliar el negoci si no venen prou per cobrir tot el potencial que ja tenen? I com que les empreses no gasten gaire, els sous són baixos i, en conseqüència, la demanda del consumidor també es manté baixa, i això fa que les vendes segueixin sent baixes.

Però encara que els governs no apliquin mesures polítiques per treure l'economia d'aquest parany, amb el temps les crisis econòmiques s'acaben. Per què? Fa molt de temps, John Maynard Keynes va afirmar que l'explicació era "l'ús, la decadència i l'obsolescència": fins i tot en una economia deprimida arriba un moment en què les empreses comencen a canviar els equipaments perquè els que tenen ja no funcionen o perquè n'hi ha de molt millors i, quan es comença a fer això, l'economia es reviscola. En efecte, això és el que fa Apple. Accelera l'obsolescència. Molt bé.

Però, ¿per què hem d'estar patint durant anys una producció baixa i una desocupació alta esperant que arribi l'obsolescència? ¿Per què no intervé el govern i gasta més, per exemple, en educació i infraestructures, per ajudar l'economia a travessar aquesta mala ratxa? No digueu que el govern no pot augmentar la despesa ni que la despesa pública no pot crear llocs de treball. Si creieu que l'iPhone 5 pot reactivar l'economia, ja heu admès que l'import total de la despesa no és mai una xifra tancada i que el que necessitem és gastar. I no hi ha cap motiu perquè aquesta despesa hagi de ser privada.

Tanmateix, lluny de recórrer a la despesa pública per impulsar l'economia en aquests moments de crisi, el nostre sistema polític -mogut per una combinació d'ideologia, por exagerada al dèficit i obstruccionisme republicà- ha pres mesures que han empitjorat la depressió. Sí, és cert que les prestacions per desocupació i els cupons d'aliments han augmentat perquè hi ha molta més gent necessitada; però l'ocupació al sector públic ha baixat, igual que la inversió pública.

De tota manera, malgrat tot això, amb el temps ens recuperarem. Amb el temps hi haurà més equipaments que s'hauran de canviar i més innovacions com l'iPhone que reactivaran la despesa i, a la llarga, sortirem d'aquest parany econòmic. Però, com en un altre context va assenyalar Keynes en unes paraules que han esdevingut famoses, a la llarga tots ens morirem. Per citar una frase meva, per què no posem fi ara ja a aquesta recessió?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT