L’estiu dels poetes (un tast)
“Ara és el temps d’estimar pels camins, / a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora / i a l’ombra dels vells arbres, / a les fonts mig perdudes, / allí on el bosc és més íntim. / […] Ara és l’estiu, / l’estiu massís i una mica absurd / però intensament bell, / que arriba sobtadament / una nit qualsevol de principis de juny / i que se’n va, també sobtadament, / una nit qualsevol de finals de setembre.”
(Miquel Martí i Pol)
“Amic, quin trot galant / si aquesta nit avances la nit de Sant Joan. / La nit de Sant Joan que és nit de meravella, / i és damunt cada bes que neixen les estrelles.”
(Joan Salvat-Papasseit)
“Bell encara és l’estiu, a l’arribada, / quan de perfum la farigola ungeix / la nua roca, i més amunt floreix / la taperera unida a la murada, / […] Bell l’estiu ran del mar, oh companyia / fidel! També sentir, quan cau el dia, / la veu amiga, el riallós jovent.”
(Marià Villangómez)
“La mar estava alegre, aquest migdia: / tota era brill i crit i flor d’escuma, / perquè feia molt sol i el vent corria. / Al lluny se veia un gran mantell de bruma. / Damunt les ones, amb les veles dretes, / les barques hi brincaven com cabretes.”
(Joan Maragall)
“En lloc de navegar / perdut per internet, / m’estim més surfejar / tranquil entre els illots / que emmarquen Macaret. / […] Com el riu de la vida / que ens du savi i discret / més enllà de l’oblit, / aquest vespre d’agost / que griueja enllunat / vaig fluint a través / del poema i aboc / els meus versos illencs / a les aigües llampants / del gran mar del no-res.”
(Pons Ponç)
“Melodia del sol; / argent fi d’olivera; / herba tendra, perfum / d’una galta molt fresca. / Mar ratllat de dofins / que sospira i espera / sota el vent dels xiprers / la blancor de la vela... / Melodia d’amor / de l’escuma i la terra; / flama viva del bes / de l’aire i de la pedra; / torxes pures, estels, / en la infinita vetlla... / Ànima meva, pau, / dins l’eternal bellesa.”
(Rosa Leveroni)
“Camino per on carros / trontollen plens de tarda, / m’espera la font certa / dessota dels pollancs. / Sedassos de fullatge / garbellen l’aire tebi. / Al gorg d’aigua gelada / l’estiu es banya nu. / [...] En braços de la vida / confiat m’adormia; / com roquissar les hores / vetllaven el meu son.”
(Joan Vinyoli)
“Té lo cel un vestit blau / que cada jorn se rameja, / de dia de raigs de llum, / de nit d’esgranall de perles.”
(Jacint Verdaguer)
“Estiuegem, estiuegem. / Mar inquieta, aquietadora, / sospires com un pit. / Pits com magnòlies. / La brega gloriosa, / el llit tempestejat / de l’amor lícit.”
(Pere Quart)
“S’enduien veus d’infants / el sol que jo mirava. / Tota la llum d’estiu / se’m feia enyor de somni.”
(Salvador Espriu)
“Clavell i gerani / velluten la porpra / de les roses. Besen / un migdia jove. / L’estiu ple de sedes / corona la pompa / de l’espai. Esclata / sal i bronze, roca.”
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)
“Quan la passada del vent afina / la tarda tèbia del mes d’agost, / penges com una morta gavina / dalt de la pedra grisa del rost. / Des de les blanques parets estretes / veus una mica de mar només; / i encara et poses de puntetes, / blanc cementiri dels mariners.”
(Josep Maria de Sagarra)
“Nit d’estiu, nit de calor. / L’herba s’asseca, però no, no. / Com més calor fa, / més bé jo estic; / ella rondina, i jo, ric..., ric!”
(Joana Raspall)
