L'estrella del 'Financial Times' / La llengua dels mèrits
L'estrella del 'Financial Times'
El Financial Times és un diari doblement incòmode. Les seves pàgines llençol no fan de bon llegir ni doblegant-les per la meitat. Però més incòmode és, encara, el seu contingut. Una portada o un article del FT pot ensorrar un país o una empresa. Al contrari, quan l'influent diari britànic et fa un elogi, ja t'ho pots emmarcar perquè ja has transcendit. Aquest dilluns Isidre Fainé va rebre un massatge a quatre columnes. En el moment que Europa mira a Grècia amb un ull i Espanya amb l'altre, en els dies que Catalunya es nega a complir l'objectiu de dèficit, quan la crisi acumula indignats per carrers i places, surt el diari econòmic més potent del món i fa una ensabonada mai vista al president de La Caixa.
Els mitjans d'aquí, sempre tan pendents de fer la rosca al poder i als anunciants, se n'han fet poc ressò. Als del FT els fa molta gràcia que l'arrel del seu cognom, Fainé, signifiqui treballador , worker , un adjectiu que n'ha marcat el tarannà. Encara els sembla més sorprenent que un jove manresà que als tretze anys va començar a reparar bicicletes, ara, als seixanta-vuit, faci rodar el cicle de l'economia i aglutini tant poder. Està a punt de néixer Caixabank, una entitat que ja situen entre les deu més potents d'Europa. També al juliol està previst que Bankia surti a borsa. El Financial Times no en diu res, però la Barcelona de Pedralbes en amunt va plena del gènere de finança-ficció: no seria estrany que la següent jugada mestra fos comprar prou accions de Bankia per ajuntar La Caixa i Cajamadrid i crear el gran gegant. Seria una arma potentíssima per demostrar al món la solidesa financera espanyola. I una acció important per recosir Catalunya amb Espanya.
Un altre pas cap a la Santa Aliança.
La llengua dels mèrits
Els criteris científics van, sempre, molt per davant dels arguments polítics. També en l'àmbit lingüístic. Tots sabem quin és el mapa d'abast de la llengua catalana i totes les seves varietats dialectals. Ara bé, si ens volen dir que el valencià i el balear són llengües diferents del català, més enllà de subratllar l'aberració, no ens hi posarem pedres al fetge. Que cadascú en digui com vulgui, si així han de ser més feliços. L'important és que es parli, que es conegui, que s'estudiï i que l'ús social vagi endavant. Però amb l'obsessió per la llengua del Partit Popular i els magnífics resultats que han aconseguit a les eleccions autonòmiques, ja ens podem anar calçant.
A València, Francisco Camps ja fa temps que sabem com les gasta. La censura de TV3 i la llengua vehicular a les escoles són només dos exemples d'una deriva molt preocupant.
A Mallorca, on ha guanyat una àmplia majoria popular, la qüestió lingüística també va de mal borràs. José Ramón Bauzá, el nou president balear, per marcar perfil, ha aprofitat la primera reunió del consell de govern per carregar-se la direcció de política Lingüística. El mallorquí ja no serà un requisit per treballar a l'administració. A tot estirar, serà un mèrit.
L'elecció de la llengua vehicular a l'escola trontolla. Veurem quin és el futur lingüístic d'IB3 amb un senyor que arrossega una dèria: tancar Televisió de Mallorca, l'única que emet el 100% en català. Aquells metges que fa dos anys es manifestaven per Palma cridant perquè no volien aprendre català ja poden respirar. Són aquells que feien els càntics de "Català, sí, sí, sí, feixisme no, no, no".
Amb l'eslògan no podríem estar-hi més d'acord. Ho diguem en la llengua que ho diguem.
