L'hereva contra Hereu

Primer de tot, un petit aclariment sobre el títol: l'hereva sóc jo. L'Hereu és el Jordi del seu mateix cognom, actual alcalde de BCN i persona amb la qual m'enfrontaré en unes primàries que són la sensació política del moment.

I de què, o més ben dit, de qui, sóc hereva? Doncs de mi mateixa, ves per on. Tan senzill i tan complicat. Jo, que vaig ser alcaldessa de Mollet del Vallés, ara aspiro a ser candidata a alcaldessa de la capital del meu país. Màgia? No. Diria que estem davant d'un 2.0 electoral. Després de l'alcalde que no viu al poble que governa, però que com a mínim podia votar-se a les eleccions perquè hi estava empadronat (que seria el 1.0 conegut fins ara), estem davant de l'aspirant a alcaldessa que no pot votar-se ni com a aspirant ni com a alcaldessa, que ha de ser triada (o no) per uns militants amb els quals no té cap relació i que pertanyen a una federació controlada pel seu rival i davant dels quals s'hi presenta (em presento) dient-los: "Mireu, que continuaré vivint al poble on ja vaig manar 16 anys".

Ei, que per part meva, cap problema, només faltaria. Per això em presento. A més, si me'n surto, potser entro al Guiness dels rècords com un cas únic al món de ser alcaldessa de dues ciutats diferents. El que no tinc tan clar és el que pensaran els militants i simpatitzants socialistes. Se'm sentiran seva? No se'm sentiran seva, però em donaran suport només per tocar els nassos? I si finalment sóc candidata, no estic donant massa arguments als meus rivals?