Publicitat
Publicitat

L'heroisme de la raó (i 2)

Jan Patocka va ser detingut per la policia txeca immediatament després de mantenir una entrevista, com a portaveu de la Carta 77, amb el ministre holandès d'Exteriors, Max van der Stoel, el març del 1977. Conduït a la presó de Ruzyne, va ser sotmès a despietats interrogatoris que duraven de 7 a 9 hores. Posteriorment es van trobar als arxius de la policia les transcripcions, en les quals va aparèixer aquesta joia moral: "Sobre la seva funció de portaveu de la Carta 77 declara haver assumit aquest deure cívic per la bona raó que era improbable que un altre tingués el coratge de fer-ho". Václav Havel, que va ser detingut poc després de fer-se pública la Carta 77, estava també reclòs a Ruzyne. Sense avís previ va ser portat a una cambra i allà es va trobar amb Patocka. Els van deixar sols. Probablement la policia estava escoltant el que es devien dir, però segons Havel van parlar de la vida i de la mort. Va ser l'última vegada que es van veure tots dos.

En el transcurs d'un dels interrogatoris, Patocka va patir un atac de cor i va ser conduït a l'hospital de Strahov, on va morir poc després, el 13 de març. La causa oficial va ser una hemorràgia cerebral. L'enterrament va tenir lloc el 17, al cementiri de l'antic convent de Brevnov, als afores de Praga. Les autoritats van aconsellar a les floristeries de Praga que no venguessin flors aquell dia, per aquesta raó invito de tot cor els visitants de Praga a fer una petita visita a la seva tomba. Mai no hi hauria de faltar una flor d'un ciutadà europeu conscient de la seva condició. Durant el sepeli, 100 agents de policia van estar fent fotos i identificant els assistents. Un helicòpter sobrevolava la cerimònia per destorbar les paraules dels oficiants i atemorir els presents. Alguns van ser arrestats quan va acabar el funeral. Malgrat tot, segons l'informe de la mateixa policia, hi van assistir unes 500 persones, "la majoria joves". L'endemà la família tenia anunciada una missa de rèquiem, però va ser prohibida.

El 1935 Edmund Husserl havia defensat públicament a Viena que la cultura europea porta en si una idea absoluta, la d'humanitat. Però es tracta d'una idea fràgil que no té garantida la seva preservació. Res no impedeix que un dia Europa es vulgui desfer de la seva pròpia història i que arribi el moment en què no hi hagi europeus disposats a mantenir viu l'heroisme de la raó. Patocka hi era present.

Quan el règim comunista txecoslovac va conèixer l'existència de la Carta 77 va contraatacar promovent una anticarta titulada " Per la creació, en nom del socialisme i la pau" , que immediatament va ser signada per milers de ciutadans, amb una notable representació d'intel·lectuals i personalitats de la vida pública del país, entre ells els actors més populars. Tots es van afanyar a posar-se al costat del poder signant públicament el seu compromís en un acte públic al Teatre Nacional de Praga el 28 de gener del 1977. Molt més tard, quan es va commemorar el 30 aniversari d'aquests fets, Václav Havel va donar una altra mostra d'heroisme de la raó quan va defensar públicament els signataris de l'anticarta. Tots formaven part de la història comuna del país. "Tots dos documents -va dir- formen part de la nostra història i és de l'interès de tots nosaltres i també de les generacions futures conèixer la història txeca. L'anàlisi de la història hauria de transcórrer sense emocions negatives o odi". Hem de lluitar per les causes nobles, va insistir, sense condemnar els que no hi lluiten. Condemnar els que van signar l'anticarta significaria condemnar la història de la nació. Em sembla un noble exemple de memòria històrica.

El 19 de març, Le Monde va publicar un article del filòsof Paul Ricaeur, en què defensava que Patocka va morir "perquè no coneixia la por."

Avui la Carta 77 ha renascut en la xinesa Carta 08, que s'hi inspira obertament. Mo Shaoping, un dels seus signataris en resumeix així el contingut: "Demana l'aplicació de les lleis".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT