Publicitat
Publicitat

L'holocaust espanyol i Paul Preston

La publicació de l'imponent obra de Paul Preston L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després (Barcelona, Base, 2010), com no podia ser altrament, atesa la temàtica de la qual s'ocupa, ha despertat arreu de l'Estat espanyol, i menys a Catalunya, reaccions de naturalesa diversa. Deixo de banda les que han tingut un caràcter elogiós, que són la immensa majoria, per centrar-me en les que, sota una crítica en aparença seriosa, amaguen els tics encara vius àdhuc en sectors historiogràfics, socials i mediàtics no específicament reaccionaris a l'hora de referir-se a aquells esdeveniments.

Aquesta crítica s'ha referit a dos aspectes: el títol de l'obra no és rigorós, perquè el que va passar durant la Guerra Civil Espanyola i en els anys immediatament posteriors té poc a veure amb allò que succeiria poc després a l'Alemanya nazi, on, allà sí, es van produir fets que no solament són mereixedors d'aquest qualificatiu sinó que són els únics de la història de la humanitat als quals és legítim referir-se amb aquesta denominació.

L'altra crítica és, en el fons, més preocupant: en ambdues bandes del front de guerra, és a dir, a la zona nacional franquista, que Preston s'estima més qualificar de zona rebel, i a la zona sota domini de la República, es varen produir -no es diu de manera desigual ni amb objectius o motivacions diferents- actes de violència personal. Un article recent de Jorge M. Reverte és l'exponent més significatiu d'aquesta manera de pensar.

El llibre de Preston constitueix un testimoni irrefutable de com varen anar les coses en aquest sentit. Negar la denominació d'holocaust a allò que va succeir en aquells anys tràgics no és només una qüestió de noms. És amagar quins varen ser els objectius explícits, ben pensats, més ben preparats i massa sovint perfectament executats dels dirigents franquistes consistents a exterminar els enemics, no només en el camp de batalla, en el front, sinó quan ja havien callat les armes i els rebels havien anat assolint els seus objectius de conquesta. Bé que Preston es refereix a ambdues violències, deixa clar que no es poden valorar de la mateixa manera, i que la dels rebels va respondre a motivacions criminals inqualificables.

Preston ho explica bé i Josep Fontana, en un text encara inèdit llegit a Girona en l'acte de presentació del llibre de l'historiador britànic, ho sintetitza així: "El que calia era impedir que mai més no pogués repetir-se una experiència semblant [es refereix a la revolta d'octubre del 1934], liquidant, si calia, tots els elements dirigents de la societat republicana: polítics, sindicalistes, professionals, mestres... El seu propòsit [el dels franquistes] no es limitava a aconseguir el poder per tal de canviar de govern. [...] El programa de Mola [...] no volia transaccions amb l'enemic: « Quiero derrotarlos para imponerles mi voluntad, y para aniquilarlos »". I també: "[...] La repressió era per als franquistes una tasca de depuració exercida contra una part corrompuda i malalta de la societat i, en conseqüència, no calia ni tan sols disculpar-se'n". Per Queipo de Llano, un altre líder militar franquista, l'aixecament de Franco va ser un " movimiento depurador del pueblo español ".

No sé quants assassinats ha de cometre un règim polític o quants se n'han de produir en un moment històric d'un país per poder parlar d'holocaust -els diccionaris no ho precisen-, però em sembla que l'assassinat i l'execució de les 50.000 víctimes que es varen produir a la zona republicana o els 150.000 que cal atribuir a la zona rebel o franquista legitimen Preston a qualificar d'holocaust aquells fets, que constitueixen un autèntic i el més sagnant esdeveniment que s'ha produït mai en la història del país.

A les dades aportades pel llibre de Preston s'hi haurien de sumar -encara fora del camp de batalla- les víctimes que van produir els bombardejos i les que van causar la fam, la malaltia o la manca d'higiene pròpia de situacions extremes.

L'extermini franquista de la població civil que es va produir entre el 1936 i el 1939 es va fonamentar en les paraules de Franco quan va dir que el passat republicà " no se extirpa en un día ". Per això, escriu Fontana: "No es tractava de castigar responsabilitats pels actes realitzats, calia seguir depurant fins a assegurar-se que no restava res a la societat espanyola que pogués pertorbar el proper mil·lenni de l'imperi".

Llegir L'holocaust espanyol i reflexionar sobre allò que explica constitueix encara avui el millor antídot perquè mai més puguin produir-se al nostre país esdeveniments d'odi i extermini tan horrorosos com els que varen tenir lloc "durant la Guerra Civil i després", com diu el subtítol del llibre de Paul Preston.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT