L'home que ens ha fet consumir més comunicació
La mort del magnat i geni de la informàtica Steve Jobs ha provocat un dol global, fins ara reservat a figures d'altres esferes: estrelles del rock, actors de cine, esportistes, grans estadistes, figures d'incontestable ascendència moral, artistes... El creador d'Apple i fundador de Pixar, mort prematurament per un càncer, passa a partir d'ara a formar part per mèrits propis de l'Olimp de les icones populars de la contemporaneïtat. Encarna amb poques arestes els valors que caracteritzen el que Zygmunt Bauman ha batejat com la societat líquida: un món en què el que mou les nostres vides ja no és tant el treball com el consum, i un món on les identitats són líquides, flexibles, en permanent construcció. Com resulta obvi, és alhora un món del quan no han desaparegut les desigualtats socials ni els interessos nacionals. Però després d'un segle XX sanguinari, les ideologies fortes han cedit el protagonisme a una globalització econòmica i comunicacional indomable. Les tecnologies de la informació han estat claus en la configuració d'aquest nou univers social i mental. I, sens dubte, Steve Jobs s'ha erigit en un dels grans artífexs del que hi ha al darrere: una autèntica revolució comunicativa. El que més consumim avui dia és comunicació. Si durant el segle XX, marcat per l'industrialisme fordista, el símbol d'estatus personal era el cotxe, en aquest segle XXI el telèfon mòbil, en evolució permanent, s'ha convertit en l'autèntica icona, un objecte tant útil com simbòlic. Però val la pena tenir en compte el mateix Steve Jobs quan ens recordava, en el seu venerat discurs del 2005 a la Universitat de Stanford, que la tecnologia no canvia l'essència humana, però sí les nostres vides. Ara vivim més ràpid, més estressats, dormim menys, no distingim entre lleure i treball, i alhora sabem més coses, coneixem persones d'arreu del planeta i tenim l'oportunitat de ser més creatius. I tot això en bona mesura gràcies a ell, l'home que ens ha fet consumir més comunicació.
