Publicitat
Publicitat

Amics i coneguts

L'home urbà i la Susi

Deu fer potser 25 anys, quan jo encara era un adolescent, un amic em va proposar d'anar al zoo a veure una performance . Una què?, vaig preguntar.

No cal dir que hi vam anar i la recordo com una de les experiències teatrals més impactants de tota la meva vida. Segurament hi va tenir a veure que jo encara era un pipiolo de 16 anys, però veure l'Albert Vidal fent d'home urbà al costat dels micos, em va commocionar. L'acció consistia a situar l'home al mateix nivell que qualsevol altre animal del zoo. El visitant passava de la gàbia dels ocells a la de l'ós mandrós, veia després els hipopòtams i finalment s'aturava davant dels ximpanzés. L'Albert Vidal s'havia instal·lat en una petita zona de gespa, davant dels micos, i hi havia posat una taula, una cadira, un llit i un armari. Durant unes quantes hores feia tot allò que acostumem a fer els de la raça humana. Dormia, s'afaitava, s'asseia a treballar a la seva màquina d'escriure, escoltava música i finalment es menjava un plàtan, assegut al costat dels ximpanzés, que se'l miraven com si fos un dels seus. El públic s'ho passava d'allò més bé veient un home en aquesta situació.

Exposava la seva vida als ulls dels altres en un espai tancat i en la mateixa condició que la resta d'animals. S'exhibia com un trofeu, com una atracció de fira, sotmès i humiliat. L'Albert Vidal interpretava el seu paper amb dignitat. Contingut, seriós i absent, tal com acostumen a estar la majoria d'animals als zoos. Animals tristos i sense vida, com la Susi, la nostra famosa elefanta, que darrerament és noticia perquè està malalta i deprimida, i perquè s'ha organitzat un enrenou al seu voltant amb plataforma d'alliberació inclosa. Em sembla que m'hi apuntaré i estic pensant que trucaré l'Albert Vidal a veure si també s'hi anima.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT