L’hora més difícil de Puigdemont
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, prendrà avui una decisió per a la història. Mesos enrere ja en va prendre una de transcendent: malgrat la intransigència de l’Estat, va decidir dur a terme el referèndum sobre la independència. Ara és l’hora de donar sortida a l’heroic 1-O, quan enmig d’una increïble repressió policial 2,2 milions de catalans van protegir les urnes i van exercir el dret a vot, amb un 90% de sís. La manera com Puigdemont doni sortida a aquest resultat tindrà conseqüències a Catalunya, Espanya i Europa. Per això tantes mirades estaran pendents aquesta tarda de la seva intervenció al Parlament. És la seva hora.
Contra un estat incapaç d’acceptar la seva naturalesa plurinacional, Catalunya s’ha guanyat amb escreix, en l’última dècada, el dret a decidir. Va intentar l’encaix amb l’Estatut del 2006 (Maragall), va buscar vies de negociació (Mas) i, finalment, primer amb Mas i després amb Puigdemont, de manera absolutament pacífica, ha agafat el camí de la independència i, sobretot, de la decisió referendària dels ciutadans. Un camí que en els últims temps ha aconseguit un ampli suport de l’opinió pública internacional, la qual també ha censurat durament la resposta violenta dels cossos policials de l’Estat contra ciutadans pacífics durant l’1-O. Avui, doncs, la causa del dret a decidir -no de la independència- té àmplies simpaties al món que podrien facilitar una futura mediació, mentre que a Catalunya hi ha una majoria reforçada pel rebuig a l’acció policial de l’1-O i la posterior intervenció del cap d’estat.
Puigdemont, que desitja fer el pas endavant, no vol perdre, però, aquest valuós suport exterior ni la unitat i cohesió interiors, a les quals s’han sumat els comuns de Colau. Tampoc vol facilitar al govern de Rajoy cap excusa per incrementar el càstig econòmic i polític que ja està infligint a Catalunya aplicant impunement l’article 155 de la Constitució i deixant el país sense autogovern. I, alhora, no desitja fer trontollar la majoria parlamentària independentista i, sobretot, vol ser fidel al compromís d’aplicar el veredicte de l’1-O, és a dir, de reconèixer el valor i la dignitat dels ciutadans que el van fer possible. Fer encaixar tots aquests desitjos no és gens fàcil. Però d’això dependrà el futur de Catalunya.
