Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

L'humor femení

Llegeixo a La Vanguardia una entrevista a la pallassa Pepa Plana, que té un titular impactant: "Hi ha un tipus de públic masculí que no ha après a riure amb l'humor femení". Ostres. No en teníem prou amb l'humor català, que ara resulta que també hi ha humor femení. I ja es poden imaginar que quan algú sosté que hi ha humor català o humor femení considera que aquest humor és superior i més subtil que els altres. No tothom n'entén la complexitat.

Sobre això recordo un gloriós episodi d' Els Simpson . La Helen Fielding, autora d' El diari de Bridget Jones , anava a Springfield a fer una xerrada sobre l'humor britànic. Després de deixar el públic bocabadat, sonava música de Benny Hill i l'escriptora abandonava la sala donant cops als caps del respectable. Amb això, els humoristes que fan Els Simpson ens venien a dir que els Monty Python fan humor britànic, però Benny Hill també. Què és l'humor femení? El que fa la Pepa Plana? El que fa la Lina Morgan? El que fan les actrius esplèndides del Saturday Night Live quan canten Le'ts kill Gary Gilmore , una dolça nadala que demana pena de mort per a un assassí?

Potser sí que hi ha un tipus de públic masculí que va a veure la Pepa Plana i no riu. Però s'hauria de demostrar que el fenomen es dóna perquè ella fa humor femení i ells són homes. Vull dir que podria ser que aquest tipus de públic masculí vagi a veure-la i no rigui, però perquè en general els pallassos no li fan gràcia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT