L'iPhone a canvi de les Torres Bessones?
Fa deu anys de l'enfonsament del World Trade Center de Manhattan i el gran cataclisme històric que s'anunciava no acaba d'arribar. Llegíem llavors que l'atac terrorista marcaria l'inici del segle XXI. Però, pel que hem vist, trobo que aquest segle nou s'assembla força a l'anterior. Facebook sí que ha canviat la manera de viure, Al-Qaida no. Després de l'11-S hi ha un dictador menys al món i embarcar als avions és més pesat.
¿Ens queda gaire cosa més gràcies al terrorisme islàmic? Sí, Zapatero, però per poc.
Avui ens preocupa la crisi. Els mercats desconfien dels estats i fan perillar el sistema financer. Sense accés al crèdit, les empreses tanquen, la gent queda a l'atur i les famílies redueixen les despeses. El consum s'enfonsa, l'activitat es contrau i l'euro perilla. D'acord, però feu-vos aquesta pregunta: donaríeu l'iPhone a canvi del retorn de les Torres Bessones? ¿Tornaríeu a la manera de viure anterior al 2001? ¿Allò era millor que això? Ho dubto.
Em direu que no té res a veure una cosa amb l'altra, que Apple hauria continuat inventant sense l'aportació excessiva de Bin Laden i que forço l'argument. Potser sí. Però m'estic plantejant si els titulars de diari canvien en nosaltres res substancial. O si aprenem res observant el segment d'història universal que ens ha tocat viure.
No crec que l'11-S m'hagi fet millor persona, em va distreure una temporada, això sí.
En canvi, treballar sense cap seguretat, viure en una casa compartida i ja no poder comprar els llibres de cinc en cinc, sí que ha tingut un efecte, és clar. Per això afirmo que les catàstrofes, unes i altres, resulten útils quan coincideixen amb alguna crisi íntima latent, quan la crisi externa en desferma una d'interna. I així la realitat va matant graciosament una part de nosaltres, va podant-nos l'arrogància.
A cops, ens va polint.
