Liberalització

Suposa el relaxament o la total desaparició de les restriccions d'un govern i es presenta amb aire de progre en l'àmbit social. En temes com el divorci, l'avortament o l'homosexualitat, ningú li podrà dir mai que és reaccionària.

En canvi en economia -que és com s'entén per defecte- és la presumpta culpable del constant afebliment de la política enfront del capital privat en un procés que mina la democràcia i erosiona drets humans.

Els seus defensors asseguren que permet créixer més, de manera que compensa la pèrdua d'igualtat fent que hi hagi més pastís per repartir. Dit d'una altra manera, augmenta la distància entre pobres i rics però, tot i així, els pobres ho són menys.

Per poder competir globalment, deslocalitza, privatitza béns públics, flexibilitza el mercat laboral i abaixa impostos. I posa una catifa als peus de milionaris forasters venent a preu de saldo valors heretats dels avis.

A l'altre extrem hi ha l'autarquia, però a mig camí encara sobreviu com pot l'aspiració socialdemòcrata de salvar la cohesió frenant la cobdícia i incentivant l'excel·lència. Un model intermedi que sap entendre que per ser productius, i civilitzats, calen horaris racionals que no responguin al caprici del consum compulsiu.

És d'això que depèn que el pastís no acabi en llonguet i la disbauxa en dramàtica austeritat. De què serveix tenir 365 dies a l'any per comprar si ho hem d'acabar fent amb les butxaques escurades i en lloc d'atendre'ns el botiguer de tota la vida ho fa algú que no sap qui som i amb prou feines ens entén?