Publicitat
Publicitat

L'illa que havia fet un tro

En els seus últims anys de vida, quan se li preguntava què havia passat amb Mallorca, Baltasar Porcel solia respondre que havia rebentat. Que s'hi havien abocat població i diners a l'engròs i que el resultat era que l'illa finalment havia esclatat.

Tal com li acostumava a succeir, Porcel tenia raó (i això que sovint deia que li interessava tenir-la), i els disturbis dels últims dies a la barriada palmesana de Son Gotleu -que Enric Borràs ha narrat per als lectors de l'ARA amb precisió impecable- han vingut a corroborar-ho. Mallorca és un tros de terra d'uns 3.600 quilòmetres quadrats damunt el qual viuen actualment prop de nou-centes mil persones (censades), que es reparteixen entre autòctons, espanyols, europeus de procedència diversa, subsaharians, llatinoamericans, magribins i naturals d'altres ètnies o cultures.

Una gran part dels membres de cadascun d'aquests grups poblacionals viu subsumida en la seva pròpia comunitat, perfectament aliena i/o recelosa de les altres. Això configura una societat desarticulada i faltada de cohesió, com un cos que efectivament hagués implosionat, en què barriades d'al·luvió com Son Gotleu (on se superposen les capes de diverses onades migratòries) són focus de tensió latent que de tant en tant es desferma, com ha succeït ara.

L'ou del conflicte i la ruptura social, per tant, s'hi cova sense que ningú sàpiga què fer-hi. Això succeeix a Mallorca, però potser convé recordar que una illa no és altra cosa que una reproducció a petita escala de la resta del món.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT