L’impacte d’una agressió en directe

Dijous a la nit, durant l’emissió del programa Més 324 del canal 3/24, els espectadors vam poder veure en directe com un periodista de la cadena, Roger Rovira, era agredit mentre feia una connexió des del barri de Gràcia per informar de la cassolada de protesta. Eren les 22.05h. El periodista estava explicant l’ambient a la plaça de la Revolució fent una bona crònica: intentava acostar-se allà on veia més manifestants, i la càmera mostrava la gent que se sumava a la cassolada de manera pacífica. De sobte, algú va irrompre en la connexió en directe, colpejant el periodista. “¡Que no me jodas, tío!”, es va sentir mentre vèiem com els periodistes li demanaven calma i que no els empentés. La càmera va trontollar i es va tallar la connexió. Després vam saber que els operadors de càmera Enric Oller i Dani Penín també van ser agredits i que la càmera es va trencar per culpa d’un cop amb un objecte contundent.

Des del punt de vista de l’espectador, presenciar una situació de violència d’aquestes característiques quan està en un context informatiu de calma i reflexió és alarmant i transmet una angoixa immediata. Quan es talla la connexió, la pèrdua de contacte et fa imaginar que pot haver passat alguna cosa més greu.

Valorant la situació des de l’aspecte purament televisiu s’ha de tenir en compte un fet. El llenguatge audiovisual i la posada en escena del gènere informatiu és una cosa de domini públic, no només dels periodistes. El bagatge televisiu que acumulem com a espectadors ens permet entendre i controlar què suposa molestar un periodista que està treballant en directe i interrompre una connexió. La noció d’espectacle no només la tenen els treballadors del mitjà, sinó tothom.

Si el personatge no volia ser captat per les càmeres en un lloc públic on s’estava produint un fet noticiable en tenia prou allunyant-se de la zona d’enfocament. Si el que volia era agredir es podia esperar que la càmera no estigués en funcionament i, d’aquesta manera, s’assegurava no ser captat per l’objectiu. Però irrompre en un directe té més implicacions. Els personatges violents actuen amb prepotència contra periodistes que estan treballant en directe perquè són conscients que davant d’una càmera els periodistes estan en una situació de fragilitat: estan concentrats en una activitat professional que els obliga a mantenir una determinada actitud i un capteniment. I, a més, no és només una agressió a uns periodistes. Sabotejar l’acte televisiu en directe és, clarament, una exhibició de força davant tota l’audiència i una voluntat d’incrementar l’espectacle en un acte mediàtic del qual després reneguen.